La glàndula tiroide és l’òrgan més important del sistema endocrí humà que produeix hormones tiroïdals. Aquestes hormones afecten el metabolisme i el funcionament del sistema nerviós central. Si la glàndula tiroide és disfuncional, es poden produir malalties greus com l’hipotiroïdisme i el boll difús. Es poden utilitzar diversos mètodes de diagnòstic per detectar una malaltia de la glàndula.
Palpació de la glàndula tiroide
En algunes malalties, no només s’altera la funció de la glàndula, sinó que també es produeixen canvis fisiològics. La glàndula tiroide pot augmentar de mida, poden aparèixer nòduls, foques i signes de bocio als teixits de l’òrgan. Per al diagnòstic inicial, un endocrinòleg utilitza aquest mètode d’examen com a palpació. Es tracta d’un estudi senzill, el metge demana al pacient que faci un glop regular i, en el moment de deglutir, sonda la zona del coll amb els dits. Si la glàndula tiroide es veu greument afectada, al palpar-lo, el pacient pot sentir un dolor intens. La palpació només permet treure conclusions preliminars; s’utilitzen mètodes d’investigació instrumentals i de laboratori per fer un diagnòstic més precís.
Diagnòstic instrumental de la glàndula tiroide
Un examen ecogràfic de la glàndula tiroide permet avaluar l’estructura del teixit de l’òrgan. Amb l’ajut de l’ecografia, podeu determinar el volum de la glàndula, examinar el flux sanguini al teixit de l’òrgan, detectar els nodes i mesurar-ne la mida. La direcció de l’ecografia de la glàndula tiroide la dóna l’endocrinòleg si es van trobar canvis a la palpació.
Si, segons els resultats de l’ecografia, es van detectar grans formacions nodulars als teixits de la glàndula, es pot prescriure al pacient una biòpsia de punció. Aquest examen permet identificar la naturalesa de la neoplàsia i excloure el procés oncològic. El metge fa servir una agulla fina per penetrar al bocí i prendre mostres de teixit. La punció es realitza necessàriament sota el control de l’ecografia.
Per als tumors malignes de la glàndula tiroide es realitza una gammagrafia. Aquest examen permet identificar la prevalença del procés oncològic i detectar metàstasis. En el procés d’aquest examen, s’injecta una certa quantitat de substàncies radioactives al cos humà. Mitjançant els focus d’absorció del iode radioactiu al teixit de l’òrgan, és possible determinar les zones afectades.
Diagnòstic de laboratori de la glàndula tiroide
Amb l'ajut d'una anàlisi de sang d'una vena per detectar hormones, és possible determinar l'estat funcional de la glàndula, és a dir, entendre fins a quin punt l'òrgan realitza la seva funció. La sang per analitzar es pren estrictament amb l’estómac buit. Com a part del diagnòstic de laboratori, el nivell de TSH, T3 i T4 es determina amb més freqüència.
La TSH és una hormona estimulant de la tiroide produïda per la hipòfisi, amb l'ajut d'aquesta hormona es regula la funció endocrina de la glàndula tiroide. El nivell de TSH dependrà dels nivells hormonals de la glàndula. Si disminueix el nivell d'hormones tiroïdals, la glàndula pituïtària comença a produir activament hormona estimulant la tiroide i augmenta el nivell de TSH a la sang. Si la glàndula tiroide produeix excés d'hormones, el nivell de TSH a la sang serà inferior al normal.
La T3 és una hormona anomenada triiodotironina, produïda per la glàndula tiroide. S’indica una prova T3 si se sospita d’hipertiroïdisme. La T4 és una hormona anomenada tiroxina, que també és una hormona tiroide. Aquesta hormona és més important per determinar els trastorns hormonals que la T3. Un nivell elevat de T4 indica la presència d’hipertiroïdisme i un nivell baix indica la presència d’hipotiroïdisme.
