Recordeu com els adults se separen discutint i lluitant contra els nens? "El que atura el primer argument és el més intel·ligent", diuen. I sovint funciona: la disputa s’atura. Potser, en el cas del vostre marit, hauríeu de ser els primers a deixar d’argumentar sobre qui té raó i qui no? No obstant això, si és important que proveu el vostre cas, seguiu els consells següents.
Instruccions
Pas 1
Primer cal calmar-se (almenys durant un temps, si encara no es pot calmar completament). Això es pot ajudar, per exemple, netejant la casa (rentant terres, vaixella, banyeres). El treball físic ajuda a calmar-se, a provocar irritacions i tensions. I la conversa només serà productiva quan els interlocutors estiguin tranquils.
Pas 2
Posar-se a la pell d’una altra persona, sobretot en una situació difícil (durant una baralla, per exemple), és difícil, no ho vol. I la manera més senzilla és descartar la frase: “Bé, la seva posició és clara! Només ella s’equivoca! Aquí dic la veritat! Però les conclusions poden ser errònies quan només es veu la situació des d’un costat. Per tant, mireu la situació amb els ulls del vostre marit i animeu-lo a avaluar el que va passar del vostre costat.
Pas 3
Intenteu no demostrar que el vostre marit s’equivoca, sinó oferir un compromís. Per molt que estimeu, no sempre i en tot podeu estar d’acord amb aquell que estimeu. Però aquest no és encara un motiu de divorci. Però si no sabeu com fer compromisos ("va comprometre i no va tornar"), negociar i concedir en alguna cosa (encara que en coses petites), és millor viure lliure.
Pas 4
Si no esteu d’acord amb els vostres éssers estimats però voleu trobar un llenguatge comú amb ells, primer desfeu-vos de les paraules “obvi”, “natural”, “sens dubte”, “sens dubte”, “no cal dir-ho”: tot això és obvi, sens dubte, sens dubte i no cal dir-ho per a aquells que estiguin d'acord amb vosaltres. Els que estan en desacord només enfadaran els que no hi estan d’acord. Substitueix la categoria "Estàs equivocat". a suau, però el mateix pel que fa al significat: "Em sembla …" o "Penso diferent!"
Pas 5
Admeteu que us podreu equivocar, però demaneu una discussió. Només cal dir: "Potser m'equivoco (a), però ho discutim, ho consultarem …"
Pas 6
Eviteu el monòleg: tant si us diuen, com si esteu parlant. El diàleg manté l’atenció de l’interlocutor, permet veure que pel que va dir va ser incomprensible i les conclusions que es fan durant el diàleg no s’imposen, són un descobriment habitual.
