Els canvis en el cos del nadó que es produeixen durant l’embaràs per falta d’oxigen s’anomenen hipòxia fetal. La deficiència d’oxigen pot provocar un desenvolupament anormal d’embrions, danys del SNC o retard del creixement fetal.
Què és la hipòxia fetal durant l’embaràs?
Els processos patològics que es produeixen al cos de la mare, a la placenta o al fetus provoquen hipòxia. La hipòxia es divideix en dos tipus: crònic i agut, aquest últim es desenvolupa sobtadament i es pot produir durant el part. La hipòxia és perillosa perquè la dona no experimenta cap problema de salut ni molèsties, i el nen pateix a l’úter. Només un metge pot identificar la malaltia quan realitza estudis especials.
La manca d’oxigen s’associa amb l’estil de vida i la salut de la dona. Pot ser causada per malalties renals, insuficiència cardíaca, patologia del desenvolupament pulmonar, diabetis mellitus, anèmia. Les condicions laborals en què hi ha escassetat d’aire o el risc d’obstrucció de les vies respiratòries es veuen afectades negativament. El desenvolupament anormal de l’embaràs i les malalties fetals també poden causar hipòxia.
La hipòxia aguda, que es produeix amb més freqüència durant el part, sol ser causada per una abrupció placentària, un treball feble o excessiu, una compressió del cap.
Símptomes d’hipòxia
La hipòxia es pot detectar pels batecs irregulars del cor del fetus amb salts constants o per la seva disminució significativa. A més, es prescriuen estudis: dopplerometria i cardiografia.
Tractament de la hipòxia
Per curar la hipòxia, heu d’aportar oxigen a la sang i eliminar la malaltia que contribueix al desenvolupament de la hipòxia. Els pacients amb hipòxia fetal han d’estar sota supervisió mèdica. Es requereix un seguiment regular de l’estat intrauterí del fetus. Si genera inquietuds, es planteja la qüestió del lliurament.
Conseqüències de la hipòxia
La hipòxia pot provocar la mort del fetus o del nounat, de manera que el metge no l’ha d’ignorar. Depenent de la durada de l’embaràs, la hipòxia pot provocar un retard en el desenvolupament del cervell, una col·locació inadequada dels sistemes i òrgans del fetus, defectes congènits o avortament espontani.
Prevenció de la hipòxia fetal
Per evitar la fam d’oxigen, cal descansar, fer exercicis especials de respiració, controlar el pes per no provocar falta d’alè. És imprescindible visitar un ginecòleg cada mes per controlar l’estat de la futura mare i del bebè.
