S’ha d’examinar els nens que pateixen tics nerviosos, entre els quals es troba l’edat d’11 anys fins al 20% del total, per excloure els primers símptomes d’una malaltia neurològica. És necessari tractar els tics en nens en les primeres etapes de la malaltia.
Instruccions
Pas 1
Un dels motius de l’aparició dels tics és l’herència. Més sovint els nois pateixen aquesta malaltia. La malaltia es manifesta en nens a una edat més primerenca que en els seus pares. És per això que el mètode de la psicoteràpia familiar s’utilitza per tractar els tics, especialment en casos de situació crònica traumàtica a la família.
Pas 2
També és possible tractar els tics en nens amb l'ajut de la correcció psicològica, que es duu a terme tant individualment com en grup, juntament amb altres nens. Durant el tractament, utilitzen diversos jocs, mantenen converses per reduir l’ansietat interna del nen i augmentar la seva autoestima. Les classes col·lectives contribueixen al desenvolupament d’esferes de comunicació, els nens tenen l’oportunitat de jugar a situacions de conflicte potencials i això els protegirà de l’agreujament dels tics en el futur.
Pas 3
Sovint apareixen tics després de malalties greus causades per infeccions víriques. Després d’una malaltia ORL, el nen pot començar a tossir i el parpelleig freqüent és una complicació de la malaltia inflamatòria ocular. Cal controlar la salut dels nens, no alterar el son i la nutrició, i buscar ajuda mèdica a temps.
Pas 4
En casos greus, quan els mètodes anteriors no donen resultats positius, haureu d’iniciar la medicació prescrita per un neuròleg. Cal examinar preliminarment el nen, identificar la causa dels tics i seguir totes les prescripcions de l’especialista. Després de desaparèixer les manifestacions de tics, el tractament es realitza durant sis mesos. A continuació, es redueix la dosi de medicaments i, al cap d’un temps, es cancel·len. El millor tractament per als tics que es produeix en nens de 6 a 8 anys. Però l’aparició de tics en nens menors de 3 anys pot ser evidència de malalties greus com l’esquizofrènia, tumors cerebrals o autisme.
