El pensament de la solitud espanta a molta gent perquè a la societat, aquest fenomen s’equipara a la inutilitat, la indiferència i el buit de vida. Però hi ha, per exemple, persones que no només accepten la soledat, sinó que també la trien conscientment. Diferents categories de persones experimenten la soledat a la seva manera.
Instruccions
Pas 1
La manera d’experimentar la soledat depèn de molts factors: les raons de la seva aparició, el tarannà de la persona, el tipus de personalitat i la influència dels altres. Totes les persones que experimenten soledat es poden dividir en tres grups. El primer grup està carregat de soledat i busca omplir la seva vida de gent. El segon grup es refereix a la solitud com un fenomen temporal, és a dir, l'accepta, però s'adona que amb el pas del temps tot canviarà. El tercer grup de persones s’esforça per la soledat com a font d’autoconeixement, superació personal i creativitat.
Pas 2
Les persones que tenen por de la soledat sovint se’n fugen cap a empreses sorolloses i llocs d’entreteniment concorreguts, fan centenars d’amics a les xarxes socials, etc. Algunes d’aquestes persones aconsegueixen un gran èxit en la seva carrera professional o bé construeixen el seu propi negoci. Sobretot, volen crear la il·lusió que hi ha molta gent al seu voltant, tenen èxit i tenen molta demanda. Una altra manera habitual d’evitar la soledat és dissoldre’s en la seva parella. En aquest cas, no parlem d’amor: una persona utilitza l’altre per no sentir-ne innecessari. Per resoldre el problema de la solitud i crear noves relacions harmòniques, aquestes persones han d’acceptar el seu estat i entendre’s a si mateixes, és a dir, anar del primer grup al segon.
Pas 3
Les persones que tracten la seva soledat com un fenomen temporal no intenten crear l’aparició d’una vida o relació social activa. Percepten el temps sol amb ells mateixos com un do del destí, dissenyat perquè tinguin l’oportunitat de viure la seva pròpia vida, d’entendre’s a si mateixos, les seves preferències, els errors en les relacions. La soledat els dóna l’oportunitat d’escoltar-se, apreciar la seva singularitat, començar a cuidar-se, perquè no estimant-se a si mateixa, una persona no podrà estimar a una altra persona. Els problemes associats al fet que un determinat període de la vida s’ha de passar sol, aquestes persones intenten resoldre’ls de manera constructiva, per exemple, aprenen a alleujar la tensió sexual per si sols, troben activitats interessants per ells mateixos.
Pas 4
El tercer grup de persones solitàries són aquelles que han escollit aquesta forma de vida pel seu compte. Aquestes personalitats són poques, per a elles, com deia Schopenhauer, "… la solitud aporta dos avantatges: en primer lloc, estar amb un mateix i, en segon lloc, no estar amb els altres". La soledat permet a les persones que els encanta mirar el món sense presses i presses diàries. Estar sols amb ells mateixos no és aïllament per a ells, sinó solitud i llibertat de la influència d'altres persones. Per a les persones creatives, estar sol és el més gratificant: dóna inspiració i moltes idees fantàstiques.
