En el ioga, es creu que la major sort és néixer en la família d’un ioga o un iogini. O, encara millor, tant de ioga com de ioginis. Al mateix temps, es subratlla que ser l’únic fill d’un multimilionari és molt menys felicitat. Quin és el motiu?
El principal que guia els pares del ioga en relació amb un nen és el principi de llibertat. No s’ha de confondre amb permissivitat! Això ja és extrem. I el ioga no accepta cap extrem.
L’altre extrem és el control total. En una família on es practica aquest estil de criança, es controla cada pas del nen, no hi ha llibertat, els pares ho calculen tot per endavant. Sovint durant molts anys. En aquesta situació, el nen no té la més mínima oportunitat de mostrar la seva naturalesa, i encara menys desenvolupar-la de manera harmònica.
Per què es dóna tanta importància al principi de llibertat en la família dels ioguis? Perquè les persones que practiquen ells mateixos coneixements antics consideren la llibertat el valor més alt. I el nen que els va néixer mai serà considerat seu. S’adonen que un nen és una ànima que els ha arribat i que ja té la seva pròpia naturalesa. Cal ajudar-la a revelar el potencial que ja existeix.
El ioga també diu que pel fet que l’ànima va néixer en la vostra família, us ha delegat l’autoritat per dirigir-vos-la. A més, la nostra tasca és protegir el nen de cometre coses estúpides, així com del que el pugui perjudicar.
En determinades situacions, caldrà mostrar severitat, aplicar càstigs. Els pares del ioga observen totes les situacions de l’educació des de la posició de com aquest o aquell comportament, aquest o aquell acte afectarà la llibertat del propi nen. Hauríem de protegir el nadó, però no imposar-lo ni ordenar-lo.
És important poder fer amistat amb el nen. Per aconseguir-ho, cal estar en peu d’igualtat, és a dir, respectar la posició a la vida i l’elecció del nen, acceptar-lo tal com és. Si el nen mostra interès en determinades àrees, l'heu d'ajudar a revelar-s'hi. Així, podeu esbrinar en què té talent el nen, en què s’esforça la seva ànima.
No és fàcil arribar a un acord amb un nen, convertir-se en el seu amic, però és molt important en les relacions familiars.
