Molta gent pensa en quan s’enamoren les persones, què els motiva a experimentar aquest sentiment tan meravellós i fort. Al cap i a la fi, durant molt de temps se sap que l’amor pot arribar a una persona del tot de cop i, al mateix temps, no és del tot necessari que el seu tema es distingeixi per una bellesa impecable o un caràcter angelical.
Primera impressió, semblança i complementarietat
Un factor important que influeix en l’aparició d’un sentiment és la primera impressió d’una persona. La decisió sobre si agrada o no al potencial escollit (o a l’escollit), si val la pena iniciar una relació amb ell, ja sorgeix a la primera reunió. Per descomptat, una persona no comença a pensar-hi immediatament. Com a regla general, tot passa al nivell subconscient i només llavors es diposita a la consciència.
Sovint, una persona s’enamora quan veu en una altra cosa semblant a si mateixa, cosa que els separa de la monotonia del món que l’envolta. És cert que les persones massa semblants sovint no poden estar juntes, ja que només s’avorreix. Normalment, una persona busca algú que el pugui complementar en alguna cosa. No en va, algunes noies, que desitgen enamorar-se d’un home jove, utilitzen amb èxit la tècnica següent: li demanen que els ensenyi quelcom que li agrada i que sap fer. Les opcions poden ser molt diferents: dibuixar, ballar salons, patinar sobre gel, jugar a billar, conduir, etc. No és sense motiu que de vegades els joves professors s’enamoren feliçment dels seus estudiants.
Egoisme que fa néixer l'amor
Curiosament, en l’etapa inicial de l’enamorament, l’egoisme té un paper important en la seva aparició. Dit d’una altra manera, no és estrany que una persona s’enamori quan veu admiració per les seves virtuts als ulls d’algú. Teòricament parlant, la probabilitat que 2 persones s’enamorin l’una de l’altra alhora és força petita. Malgrat tot, això no passa tan rarament a la vida. El cas és que una persona, en primer lloc, presta atenció a aquella als ulls dels quals veu interès o simpatia. Els elogis oportuns, que es poden dirigir tant a dones com a homes, hi tenen un paper important.
També passa que una persona pot enamorar-se quan veu que un sentiment naixent li aportarà algun benefici. Això no significa un càlcul banal, una mena d '"adquisició rendible" aquí pot ser un món interior ric, un sentit de l'humor, la bondat i altres qualitats positives de l'objecte de l'amor.
És tan inherent a la natura que els homes i les dones no s’assemblen entre ells, no només externament, sinó també en la forma de pensar, la manera de comunicar-se, els hàbits, etc. L’autèntic amor els arribarà quan aprenguin a comprendre’s i tolerin diferències d’hàbits i personatges. I, per descomptat, la gent s’enamora quan és hora que estimin.
