Sovint passa que el nostre fill, fins fa poc, tan estimat i proper, es converteix en un estrany i tancat. Per què ens separem? Per què els nens tenen secrets i la seva pròpia vida que no sempre són segurs per a ells?
Instruccions
Pas 1
Als pares no els importa el que faci el nen. No controlen les seves accions, no coneixen les seves aficions i interessos, no coneixen els seus amics i no tenen ni idea d'on i amb qui passa temps. El nen té una llibertat d’acció completa i il·limitada. La mare i el pare realitzen només funcions materials, sense invertir valors interns en la personalitat del nen. Com a resultat, ha de buscar el sentit de la vida en altres llocs i, sovint, aquest fals significat provoca greus danys al nen.
Pas 2
La situació contrària, l’hipercontrol, tampoc aporta el resultat desitjat. Els pares intenten fer un seguiment de cada pas del nen, obligant-lo a copiar el seu sistema de valors i interessos, ignorant la individualitat del seu fill o filla. Com a resultat, hi ha dos tipus de nens: un: s’acostuma a adaptar-se, són absolutament indefensos, només poden obeir sense tenir la seva pròpia opinió, mentre que altres, al contrari, comencen a fer-ho tot malgrat que també acaba molt malament..
Pas 3
Sovint els pares, que intenten satisfer totes les necessitats del nen, no li neguen res, intenten amagar-se de les dificultats de la vida. Com a resultat, el nen es converteix en egoista, vol aconseguir tot de la vida d’una manera fàcil, sense fer cap esforç. Davant la vida real té grans dificultats. A més, aquests nens sovint tracten els seus pares com a consumidors sense ni tan sols sentir-los respecte.
Pas 4
Un rigor excessiu tampoc no comportarà bons resultats. Els càstigs greus per les més petites ofenses i la duresa en la relació entre pares i fills, en resposta, causen por i una crueltat extraordinària en els nens, que després passa a l'edat adulta. El nen intenta amb totes les seves forces amagar el seu espai personal als seus pares.
Pas 5
La vida d’un nen és similar a la de la Ventafocs. La mare o el pare no perceben el fill per alguna raó. Els nens són molt sensibles a l’alienació emocional dels seus pares, és especialment perillós si hi ha altres nois de la família que són tractats amb amor. Com a resultat, el nen creix fins a ser molt sensible i vulnerable, sentint la seva inferioritat.
Pas 6
El desig dels pares de fer un fill prodigi d’un nen també acaba sovint en fracàs. Intenten donar-li la millor educació possible, per mantenir-lo ocupat amb diverses coses alhora. Sovint no es presta atenció al talent ni als interessos i desitjos del nen. Ha de córrer de l’escola a la secció d’esports, després a una escola de música o a idiomes estrangers, en lloc de jugar amb els seus companys. Intentant justificar les ambicions dels pares, el nen es trenca a trossos, finalment es torna inquiet i ansiós, comença a fer-ho tot per mostrar-se, pot desenvolupar pors secretes.
