La desviació s’anomena desviació estable de les normes estadístiques, una determinada manera d’actuar, de pensar i de comportar, que no és típica de la població general.
Comportament desviat: accions que no es corresponen amb normes morals i legals establertes oficialment o simplement imperants en un determinat grup social. La infracció d’aquestes normes comportarà càstigs, tractaments, correccions o aïllaments.
Quins són els tipus de comportament desviat
Els principals tipus de conducta desviada són l’alcoholisme i les drogodependències, la delinqüència, el suïcidi i les desviacions sexuals. En el comportament desviat, les formes estan interconnectades: si hi ha una desviació de la norma en una de les àrees socials, la probabilitat de comportament que no compleixi els estàndards de comportament de l’altra augmenta significativament.
Un comportament desviat pot ser:
1. Precriminògena; aquestes violacions de les normes morals i de les normes de conducta a la societat no són penalitzables penalment.
2. Criminogènic; aquest és el nom d'un delicte penal.
Es creu que en condicions socials normals, el comportament desviat és bastant rar. Però en condicions de desorganització social, amb un debilitament del control regulador, la probabilitat de manifestació de desviació augmenta moltes vegades. Aquestes situacions inclouen estrès, canvis bruscs en la societat, conflictes intergrupals i intragrupals.
El comportament desviat de la societat es troba sovint en situacions en què, amb objectius comuns, els mitjans per assolir-los, aprovats socialment, no estan disponibles per a tothom. El comportament desviat es pot manifestar en aquelles persones per a les quals es produeix la socialització en un entorn on els factors que predisposen a aquest comportament es consideren normals. Entre ells hi ha la immoralitat, la violència, etc.
Per què un comportament desviant afecta negativament la personalitat humana
El resultat directe d’un comportament desviat és el desajust: és difícil adaptar-se a una vida normal i plena en una societat amb aquest comportament. Normalment es tradueix en aïllament o càstig.
Un comportament desviador pot provocar una avaluació negativa dels altres i provocar un deteriorament significatiu de les relacions amb la família i els éssers estimats. En aquest cas, es produeix un gran dany a la personalitat d’una persona.
La raó d’aquest comportament és sovint un baix nivell d’intel·ligència, una educació inadequada i un entorn social desfavorable. Els errors d’educació probablement poden conduir a la formació d’una personalitat amb tendència a la desviació.
Un paper significatiu el pot tenir l’experiència d’actes antisocials, condemnats a la societat, que una persona comet a una edat primerenca. Això pot ser engany deliberat, malversació de béns aliens i fins i tot absentisme escolar. En un nen o adolescent, les desviacions conductuals sovint s’associen a una protesta davant l’actitud aparentment injusta dels adults: així es pot manifestar el creixement i l’autoafirmació.
