No tothom dirà immediatament qui és fill d’un cosí o qui són els padrins. Encara hi ha més dificultats amb els termes després del casament: el nombre de parents augmenta, apareixen nous vincles familiars: cunyat, cunyat, cunyada, cunyada, cunyada … Quan s’aborda aquestes paraules s’utilitzen molt rarament, però hi ha vegades que cal aclarir el grau de relació.
Instruccions
Pas 1
En la terminologia genealògica, hi ha diferents graus de parentiu: termes de parentiu, termes de propietat i termes de relació no relacionats. La germana de la dona es diu cunyada, un terme referit en termes de propietat. Una propietat és una relació entre persones que no sorgeix per parentiu, sinó com a resultat d’un matrimoni. Això també inclou, per exemple, un gendre, una sogra, una cunyada. El nom general de qualsevol persona que es troba en una propietat amb algú és íntim.
Pas 2
També hi ha el terme "cunyat": es tracta del marit de la cunyada, és a dir, del marit de la germana de la dona.
Pas 3
Altres termes utilitzats per referir-se als parents més propers dels cònjuges: el germà del marit és cunyat;
La germana del marit és cunyada;
El germà de la dona és cunyat;
Els pares del marit són sogra i sogre;
Els pares de la dona són sogra i sogre.
Pas 4
És interessant comparar l’ús dels termes propietat i relació en diferents idiomes. A diferència de la llengua russa, on cada cas de relacions de parentiu i no de parentiu té el seu propi nom, en anglès, per exemple, no hi ha un conjunt de termes tan gran. Si heu d’anomenar els vostres nous parents en anglès, n’hi ha prou amb recordar la frase "in-law", que significa literalment "per llei", és a dir, com a resultat del matrimoni. Per tant, la cunyada en anglès sona com a "cunyada" (cunyada), sogra (mare de la dona) - "sogra", sogre -la llei (pare de la dona) - "sogre", cunyat (germà de la dona) - "cunyat".
Pas 5
En alemany, hi ha una paraula per als termes "cunyada" i "cunyada" - die Schwägerin, en francès - belle-sœur.
Pas 6
Molts dels conceptes anteriors ja estan obsolets i gradualment deixen d’ésser àmpliament utilitzats en la parla. Tot i això, són força habituals, per exemple, a la literatura i seria útil saber qui és a qui.
