Alguns pares, guiats pel principi "mai hi ha molt d'amor", suprimeixen els seus fills no només amb una cura ansiosa, sinó també amb un control i un mecenatge constants. El motiu d’aquesta sobreprotecció (hiperprotecció) poden ser diversos factors: por a la solitud, sentiment d’insatisfacció en l’amor, inseguretat, desconfiança envers el nen, desig de poder, repetició de la història de la pròpia infància. No obstant això, aquest tipus de criança té moltes conseqüències negatives per al desenvolupament del nen.
Instruccions
Pas 1
Tipus de sobreprotecció
1. Indulgent: al nen se li permet qualsevol cosa i molt més. El nen es situa al "centre de l'univers", en primer lloc la seva comoditat, salut i benestar i no es tenen en compte els interessos d'altres membres de la família. El nen no presenta cap exigència, prohibició o càstig. Qualsevol caprici del nen es compleix immediatament. Els pares inspiren al nen que és un geni, el millor.
Per descomptat, no serà fàcil per a aquest nen a l’escola bressol i els professors de l’escola no faran els ulls grossos a la posició de permissivitat. Els companys tampoc no afavoreixen els espatllats. Quan el nen no compleixi les expectatives dels pares, es produiran trastorns emocionals, complexos i baixa autoestima.
Pas 2
2. Exigent: res i mai està permès. El nen està sota constant supervisió, control parental. Té moltes responsabilitats a la llar, als estudis, en diverses activitats extraescolars. "Estàs obligat": el nen sovint ha de sentir. El nen ha d’informar als seus pares sobre el seu mínim pas i complir impecablement els requisits dels adults.
Incertesa en les seves capacitats, manca d’iniciativa, manca de posició pròpia, aïllament, comunicació limitada amb els altres. A l'adolescència, el nen s'adona del tracte injust als seus pares i comença a rebel·lar-se contra la seva autoritat.
Pas 3
Els pares són considerats mostrant amor i cura pels seus fills. És responsabilitat vostra educar, no trencar. Cuida els teus fills!
