L'autoconsciència es pot considerar com les idees d'una persona sobre si mateixa i una avaluació de la seva pròpia personalitat. Aquest fenomen inclou diversos components: imatge pròpia, autoestima i aspecte conductual.
L’estructura de l’autoconsciència: imatge pròpia i autoestima
Hi ha diverses opinions sobre la naturalesa de l’autoconeixement, de manera que les definicions poden variar. En termes generals, l’autoconsciència és una estructura complexa de la psique. Permet a una persona ser conscient i avaluar les seves accions, pensaments, sentiments, ideals, motius. Gràcies a això, una persona se sent com una realitat independent, que es pot conèixer com el món exterior. La formació de l’autoconsciència es produeix activament a l’adolescència.
Els components de l’autoconsciència són variables; es poden ajustar al llarg de la vida. L’autoconsciència consisteix en idees sobre un mateix, en la valoració emocional d’aquestes idees i en reaccions conductuals. El comportament és anomenat pels dos primers components.
La idea d’un mateix sembla ser veritable per a una persona, independentment de la disponibilitat d’evidències objectives. Per descriure’s a si mateixos, les persones solen utilitzar diversos adjectius, és a través d’aquest mètode que podeu aprendre sobre l’autopercepció d’una persona en concret. Aquesta llista conté diferents característiques en diferents períodes de la vida. La qüestió de la veritat d’aquestes dades sobre un mateix continua oberta. Algunes idees van ser formades per una persona de forma independent, d'altres van ser influenciades pels comentaris i les valoracions d'altres.
El component emocional de l’autoconsciència el representa l’autoestima. En paraules simples, es tracta d’una actitud envers un mateix. També és un judici d’autoestima. L’autoestima mostra el grau d’autoestima i l’actitud positiva envers un mateix. L’autoestima es crea amb la participació d’avaluacions externes, després de comparar-se amb els altres, comparar l’ideal amb la realitat i analitzar els resultats de les seves accions. Una autoestima inadequada interfereix en l’autoconeixement i afecta la conducta.
L’aspecte conductual i què hi influeix
El component conductual és causat pels dos anteriors. Consisteixen en actituds autodirigides poderosament arrelades. Hi ha diversos tipus d’aquestes instal·lacions. L’autèntic jo és la percepció d’un mateix en el moment present. Mirall I: és com, segons una persona, es veu de costat. És com una mena de retroalimentació, una resposta a una persona del món exterior. L’existència del jo mirall permet fer correccions al real.
Ideal I: el que a una persona li agradaria ser. Aquestes poden ser qualitats o rols. Com més gran sigui la discrepància entre el jo real i l’ideal, més fort serà el conflicte interior. Jo en el futur és un model de jo, que una persona crea com a previsió per a si mateixa. El futur I inclou aquells components que es consideren realment assolibles.
