L’autoconsciència consisteix en la consciència del subjecte de la seva diferència respecte d’altres subjectes de la resta del món. Actualment no hi ha teories científiques completament formades sobre aquest tema.
Necessari
Literatura científica sobre psicologia i filosofia
Instruccions
Pas 1
En psicologia, l’autoconsciència s’entén com un fenomen mental basat en la consciència d’una persona sobre si mateixa com a subjecte d’activitat. Com a resultat de la consciència d’un mateix, la idea d’una persona sobre si mateixa es forma en la teoria del “jo”.
Pas 2
Així doncs, Rubinstein S. L. al seu llibre "Fonaments de la psicologia general" va escriure que, per exemple, un nen no se n'adona immediatament de si mateix. Durant els primers anys de la seva vida, es fa dir pel seu nom de la mateixa manera que altres l’anomenen. Al principi, no s’entén com un subjecte independent, sinó com un objecte en relació amb altres persones.
Pas 3
L’autoconsciència no és un don primordial, que és inherent a una persona des del naixement. L’autoconsciència és un producte del desenvolupament. Tot i així, val a dir que la consciència del nadó apareix com un embrió idèntic. La consciència "Jo" en un nen comença a prendre forma aproximadament als tres anys, quan comença a distingir entre les sensacions causades pel món exterior i les sensacions causades pel seu propi cos. Aquesta consciència de les pròpies qualitats mentals i autoestima adquireix la major importància en l’adolescència. Com que tots els components de l’autoconsciència estan interconnectats, el desenvolupament d’un d’ells condueix a una modificació de tot el sistema de consciència.
Pas 4
El desenvolupament de l’autoconsciència es produeix en diverses etapes durant la vida humana. A l'edat d'un any es descobreix el "jo" mateix. Un nen ja pot separar els resultats de la seva pròpia activitat i del món extern als dos o tres anys. La capacitat d’avaluar-se, és a dir, l’autoestima, comença a formar-se als set anys. L'etapa de desenvolupament actiu de la consciència d'un mateix, la recerca del jo i el propi estil es produeix a l'adolescència. Al final d'aquest període, s'estan formant avaluacions socials i morals bàsiques.
Pas 5
La formació de l’autoconsciència està influenciada per diversos factors, a saber, la valoració dels resultats de la pròpia activitat, la valoració dels altres i la pròpia condició dins del grup d’iguals, la fórmula de la relació “Jo sóc l’ideal” i "Jo sóc el veritable".
Pas 6
Entre els components de l’autoconsciència, segons la teoria de V. S. Merlin, es pot distingir un sistema d’avaluacions socials i morals, consciència de la pròpia psique, consciència del “jo” com a principi actiu, consciència de la pròpia identitat. Aquests elements d’autoconeixement sempre estan interconnectats entre si a nivell funcional i genètic, tot i que la seva formació no es produeix simultàniament.
