Bé: tothom opera amb aquest concepte, però si demaneu a una persona que expliqui què vol dir, és probable que no ho pugui fer en poques paraules. Tota la discussió es reduirà ràpidament al fet que el bé és un concepte filosòfic i tothom ja sap què és, perquè la gent ho sent en el seu cor. Però explicar amb precisió aquests conceptes és la tasca més interessant per als filòsofs.
La bondat en la tradició occidental
Bé es refereix a termes que descriuen categories ètiques i morals. Aquesta és una categoria d’ètica. En el sentit quotidià, tot el que es diu bé és bo, aporta felicitat o alegria i permet guanyar amor. A més, la interpretació quotidiana de vegades permet tipus de béns "complicats", quan els beneficis d'alguns fenòmens a primera vista no són evidents, però al final resulta ser bo.
Els filòsofs del món occidental han intentat des de fa molt temps descriure el bé contrastant-lo amb la categoria del mal o del mal. El bé és completament contrari al mal i, si el bé és beneficiós, el mal és perjudicial. Aquesta divisió del món en parts bones i dolentes és especialment característica del món occidental. Els antics grecs van establir les bases per a aquests antònims implacables i, posteriorment, la religió cristiana va desenvolupar aquesta distinció encara més.
Així, en el cristianisme, al bé se li assigna l’estatus de diví i, en aquest aspecte, esdevé absolut, es converteix en la providència de Déu. Això us permet obtenir interpretacions addicionals diàries, per exemple, es creu que el bé torna i el mal no quedarà impune.
El bé s’ha de desinteressar, perquè si es fa amb l’objectiu d’obtenir beneficis, això ja no és del tot bo, sinó de la categoria de les transaccions comercials.
La bondat en la tradició oriental
A la tradició oriental, no hi ha una divisió tan clara del món en un aspecte bo i dolent, de la mateixa manera que no hi ha cap religió que absolutitzi el concepte de bé. Per exemple, el taoisme, en què el bé i el mal s’anomenen yin i yang, creu que es tracta de forces iguals que governen el món i que una és impensable sense l’altra. Junts, el yin i el yang creen harmonia sobre la qual descansa el món. Destruir el mal significa minar el principi mateix de l’existència de l’univers.
En el taoisme, es creu que un intent de dividir el món en bé i en mal és infructuós, ja que el món és infinit i aquesta divisió també s’hauria de dur a terme sense fi.
Al mateix temps, en cada tradició religiosa oriental es consideren certs aspectes de l’existència, que es consideren negatius. Per exemple, en el budisme, l’aspecte negatiu és el renaixement constant, que aporta patiment a un ésser viu. Tot el que faci que una persona s’enfonsi massa a l’abisme de la vida es considera dolent, és a dir, tot això és passió i desig.
En l’hinduisme, la bondat és seguir el chakra del cor i esforçar-se per obrir-lo tant com sigui possible. L'Islam, tot i que és una tradició oriental, en la comprensió del bé i del mal està més a prop del cristianisme que d'altres religions. El coneixement més "convenient" del bé el dóna el confucianisme: Confuci va dir que el bé és el que una persona considera bo per a si mateix.
