Cada mare estima molt el seu fill i només li desitja bé i felicitat. I no pot ser d’una altra manera, perquè mare i fill estan vinculats psicològicament des del naixement. Però el temps passa, i el nen creix, cal la independència i defensar la seva pròpia opinió. Molt sovint, els pares no poden trobar un idioma comú amb els seus fills adults. I és imprescindible esforçar-se per això.
Instruccions
Pas 1
En primer lloc, cal canviar de tàctica i tractar el nen gran no com un nen, sinó com un adult. És injust dominar la vostra relació amb el vostre fill. També ell ja és prou gran, és capaç de viure independentment i exactament com ell creu oportú. Així, la comprensió amb un fill adult només serà possible quan el pare o la mare es converteixi en amic seu i la relació sigui igual.
Pas 2
No us oblideu del respecte. El fill gran té tot el dret a prendre les seves pròpies decisions, encara que la seva mare i el seu pare no estiguin d'acord amb aquests judicis. Sigui com sigui, aquesta és la seva opinió, que cal acceptar. El millor que poden fer els pares és donar bons consells i expressar el seu punt de vista. I el propi nen decidirà si l’escolta o si actua a la seva manera.
Pas 3
És aconsellable abandonar l’egoisme, ja que sovint interfereix en la construcció de relacions. Els pares no han d’actuar només en els seus propis interessos, només pensen en ells mateixos. També haurien de tenir en compte els interessos del seu fill, perquè és una persona independent. Us hauríeu d’imaginar al lloc del nen, mirar què passa pels seus ulls. Aleshores es pot entendre molt.
Pas 4
Molts joves són capaços de percebre les paraules dels seus pares "amb hostilitat". Per evitar que això passi, és important intentar parlar més amb el fill gran, interessar-se per la seva vida social i personal, resoldre els problemes que sorgeixen. Si seguiu aquesta posició, es poden evitar molts conflictes i malentesos.
Pas 5
Mai, en cap cas, heu de cridar al vostre fill adult. Això només agreujarà la situació i allunyarà els éssers estimats els uns dels altres. Els pares han de ser empàtics i savis, capaços d’entendre i donar un cop de mà al seu fill quan realment ho necessiti. Al cap i a la fi, ser adult no és fàcil.
