La inflamació de la mucosa oral o l’estomatitis es produeix en nens de diferents edats, inclosos els lactants. I la causa d’aquesta malaltia en nens petits és la majoria de les infeccions estreptocòciques i estafilocòciques. No obstant això, en la seva activació, els factors predisponents tenen una importància considerable, com la disminució de la immunitat, la deficiència de vitamines, la distròfia, la disbiosi i l’ús d’antibiòtics. Per tant, el tractament de l’estomatitis ha d’incloure no només el tractament de la membrana mucosa, sinó també l’enfortiment de tot l’organisme.
És necessari
- - desinfectant (peròxid d’hidrogen, permanganat de potassi o sosa);
- - suc de pastanaga, decocció de camamilla, calèndula o herba de Sant Joan i pomada de vinilina per restaurar la membrana mucosa;
- - bifidobacterina i lactobacterina per millorar la immunitat.
Instruccions
Pas 1
Si el bebè s’ha tornat capritxós, plorós, es nega a menjar, examineu-lo acuradament. Tot i que les plaques blanques característiques de l'estomatitis es formen al cap d'1 a 2 dies, la llengua, les genives, les galtes i els llavis ja poden estar inflamats (vermell brillant). I per evitar complicacions de la malaltia i la formació d’úlceres a les zones afectades, procediu amb el tractament.
Pas 2
L'òptima en el tractament de l'estomatitis en nens és la teràpia farmacològica, prescrita per un metge després d'establir la causa exacta de la malaltia. En aquest cas, podeu obtenir un resultat ràpid i evitar la seva transició a una forma crònica. No obstant això, per als nadons, val la pena utilitzar un tractament eficaç, sinó també segur, de manera que l’ús de remeis populars és una bona opció. A més, no tenen múltiples contraindicacions inherents als medicaments farmacològics.
Pas 3
Si encara hi ha nens a la família, aïlleu-ne el malalt. L’estomatitis es transmet bé, sobretot donada la tendència dels nadons a tastar-ho tot, incloses les joguines compartides. I a l'habitació del pacient, organitzeu regularment la ventilació i la neteja humida.
Pas 4
Si el vostre bebè es nega a alletar, alimenteu amb cullera la llet expressada. Per al període de tractament de l’estomatitis, és desitjable que sigui la principal font de substàncies necessàries per al nen. Si s’alimenta artificialment, doneu-li només menjar líquid i, en ambdós casos, alimenteu-lo a la carta (si es vol). Si no, no insistiu a menjar. Tot i així, doneu aigua i sucs sovint, però a poc a poc.
Pas 5
Diverses vegades al dia, netegeu la mucosa de la boca del bebè amb desinfectants: permanganat de potassi (baixa borosa), 3% de peròxid d’hidrogen (1 cullerada per ¼ got d’aigua) i 1% de bicarbonat de sosa. Emboliqueu un tros de gasa al voltant del dit, poseu-lo en una de les solucions disponibles i treballeu suaument la llengua i les galtes i, a continuació, canvieu les genives i els llavis. Després del processament, netegeu la boca del nadó amb suc de pastanaga o una decocció de camamilla, calèndula o herba de Sant Joan.
Pas 6
Per a l’enfortiment general del cos, doneu al nadó sucs diluïts amb aigua, preparats amb bifido i lactobacils, kefir a la nit (si el nen té 8 mesos o més). Realitzeu tots els procediments per restaurar la mucosa oral durant almenys 2 setmanes.
Pas 7
Si és possible, no automedicar exclusivament l'estomatitis en un nen i consultar un dentista o pediatre professional. Probablement podran establir la forma de la malaltia i prescriure el tractament adequat. A partir de medicaments farmacològics, se solen prescriure analgèsics, per exemple, "Lidochlor". Per al tractament de la cavitat oral: ungüents de Tebrofen, Aciclovir, Oxolina, Bonafton. Per restaurar el teixit epitelial, ungüent de Vinilin. Depenent del tipus d’estomatitis i del seu curs: medicaments antivirals, antifúngics i antibacterians.
