Segons les estadístiques, cada quarta dona a Rússia és objecte de violència física cada any i cada segona dona la pressió psicològica. A més, no hi ha dependència directa de la situació social i la situació financera de la família.
Dins de la família, inevitablement sorgeixen disputes i conflictes d’interessos. La violència domèstica es diferencia d’un conflicte domèstic puntual per la seva freqüència i multiplicitat de tipus. Hi ha els següents tipus de violència intrafamiliar:
- Violència física. Es tracta de l’afecció de danys físics a una persona, expressats en cops, bufetades, cops.
- Abús psicològic. Es tracta de la manipulació de la víctima amb l'objectiu d'obligar-la a fer alguna cosa mitjançant amenaces de violència física, xantatge, acusacions, intimidació, humiliació en públic, crítiques, aïllament del món exterior.
- Violència econòmica. Pressió material, que es manifesta en la privació de fons, o en el control total de les despeses, o en la prohibició d’anar a treballar o estudiar.
- Abús sexual. Compulsió al sexe de qualsevol forma contra la voluntat d’una persona.
Qualsevol persona de la família (un nen o un adult) pot ser sotmesa a una forta pressió. Les estadístiques mostren que en el 95% dels casos, dones i nens esdevenen víctimes d’assetjament familiar.
Signes de violència domèstica
- cíclicitat, repetició d'escenes de terror familiar;
- una combinació de diversos (o tots alhora) tipus de violència;
- la incapacitat de la part que pateix per resoldre el conflicte per si sola sense ajuda externa.
Comportament tirà
Els motius de la tendència al despotisme s’arrelen en els problemes socials i psicològics d’una persona. Sovint, les persones amb baixa autoestima recorren a aquest tipus de comportament.
- S'afirmen humiliant una altra persona i demostrant el seu poder sobre ella.
- Els tirans actuals, per regla general, o bé van experimentar en la infància arbitrarietat per part d’un ésser estimat o van heretar un esquema de relacions familiars.
- La predisposició genètica del tirà contribueix a la manifestació de trets com l’agressivitat, la dominància i la impulsivitat.
- Un paper especial el té la pertinença a una cultura en la qual es permet el diktat com a mitjà per resoldre conflictes intramamiliars.
Comportament de les víctimes
El comportament de la part que sofreix (víctima) també està condicionat per les peculiaritats de la seva psique, per exemple:
- Les persones amb baixa autoestima són sovint objectius d’assetjament.
- La víctima de violència ha adoptat un estereotip similar de comportament similar en la família des de la primera infància.
- La part que pateix té por de trencar la unió per por de perdre riquesa material o estatus social. En aquest cas, la dependència psicològica i econòmica d’una altra persona sovint indica l’infantilisme de la víctima.
Les conseqüències de la violència domèstica
Les escenes de violència per a tots els participants i testimonis són el factor traumàtic més fort:
- A més de lesions corporals de diferent gravetat, la salut mental es perjudica, cosa que provoca malalties psicosomàtiques.
- Apareixen trastorns mentals, símptomes neuròtics: por, ansietat, depressió, irritabilitat.
- La psique del nen sensible es veu especialment afectada. Els nens, sentint la seva indefensió, poden buscar una sortida en aficions i connexions dubtoses. En aquestes famílies, les persones solen créixer amb una psique inestable i conflictes interns.
Com afrontar la violència domèstica
Si una persona ha utilitzat la violència almenys una vegada, la probabilitat que es repeteixi una situació similar és del 95%. Per tant, els psicòlegs aconsellen prendre mesures dràstiques immediatament:
- Deixeu de culpar-vos i busqueu excuses per a les accions del delinqüent.
- Adoneu-vos que no podeu canviar una sola persona si no ho vol ell mateix.
- Informeu a tanta gent com sigui possible del vostre entorn sobre els fets d’humiliació.
- Trobeu gent simpàtica desconeguda per al dèspota domèstic, amb qui pugueu conviure durant un temps, emportant-vos documents, claus, coses necessàries.
- Sol·liciteu ajuda professional a un psicoterapeuta, psicòleg o centre especialitzat.
Però la millor manera de desfer-se de les recurrències de la violència domèstica és radical. Cal trencar completament les relacions, trobar la força per sortir a temps, sense esperar al desenvolupament dramàtic dels esdeveniments.
