Per molt trist que sigui adonar-se, estar a prop de persones properes al cor de vegades pot ser força perillós. Segons les estadístiques, cada quarta família es distingeix pel comportament agressiu de tots o alguns dels seus membres.
La frase "La meva casa és la meva fortalesa", coneguda des de primerenca edat, sovint es revisa ja a una edat conscient i el seu significat fuig de les persones que suporten la humiliació i les pallisses sota el seu propi sostre. Qui és propens a la violència domèstica?
Normalment es tracta de persones amb problemes mentals interns, amb baixa autoestima, una psique destrossada, que no estan sotmeses a les seves pròpies manifestacions impulsives d’emocions. Com ja sabeu, l’estat d’ànim i el fons emocional depenen directament del treball del cervell, per tant, l’agressió familiar pot indicar trastorns greus al sistema nerviós.
Hi ha diversos tipus de violència domèstica. La coacció psicològica, la intimidació, les amenaces, el xantatge i l’abús verbal s’han convertit en un dels més habituals. La diferència entre aquest tipus de violència és que és difícil de detectar i no causa danys físics, substituint-lo per no menys cruel-moral. Sovint, l’abús psicològic es manifesta en la relació entre pares i fills, com a conseqüència de la qual disminueix l’autoestima del nen i hi ha una base per a la formació de trastorns mentals greus.
La violència física implica una agressió de diversos graus i força, des de pallisses substancials fins a bufetades i bufetades a la part posterior del cap, que agreugen encara més el dolor de les relacions familiars i proporcionen patiment moral i, sovint, físic.
Abordar la violència domèstica és una resposta natural a un trencament de confiança, però no és estrany que les persones atemorides i deprimides moralment no puguin demanar ajuda. Especialment per a aquests casos, s’han creat comunitats de tot el món que ajuden a expressar-se a una persona que pateix persones properes. Voluntaris, científics i advocats de tot el món insten les víctimes de la violència domèstica a demanar ajuda a organitzacions de drets humans que tinguin una àmplia experiència en la solució d’aquests problemes i ajudin les persones humiliades i maltractades a sentir-se estimades i necessitades de nou.
