Resulta que la somnolència després de menjar està fisiològicament justificada. Els científics moderns han demostrat que és necessari dormir després de menjar, en qualsevol cas, és desitjable. Pràctics japonesos i residents d'altres països asiàtics van aplicar els descobriments de científics a la pràctica i van introduir el somni obligatori per als empleats a la tarda a les institucions governamentals.
Després de menjar, vull dormir. Els animals que no estan restringits per les normes de comportament de la societat, tenint un àpat abundant, s’han d’adormir. La somnolència després de menjar és característica de gairebé tots els éssers vius. L’aparició d’aquest estat s’explica per dues versions.
Durant molt de temps, només hi va haver una explicació per a una migdiada de la tarda: l’estómac, després d’haver rebut una porció de menjar, comença a processar-lo i la sang corre a l’estómac per proporcionar-li energia per a aquest treball. La redistribució de la sang al cos condueix al fet que el cervell rep menys sang i, per tant, menys oxigen. Això és el que provoca somnolència.
Però no fa gaire, va aparèixer una altra versió. Els científics del Regne Unit (de la Universitat de Manchester) van trobar que després de menjar, disminueix l'activitat de les cèl·lules cerebrals que mantenen un estat de vigília. La velocitat de reacció també disminueix, el procés del pensament s’alenteix. I la raó és que un augment de la glucosa a la sang (la glucosa entra al cos amb els aliments) altera la transmissió dels impulsos nerviosos. En particular, les cèl·lules que sintetitzen l’hormona del vigor (orexina) deixen d’enviar senyals.
D’altra banda, si els nivells de glucosa en sang són baixos, es produeix més orexina del que cal i és difícil que una persona famolenca s’adormi. És gairebé impossible refer la fisiologia del cos i no és necessari. Per tant, els científics no recomanen fer treballs intel·lectuals immediatament després de menjar. En molts països asiàtics, diverses institucions han introduït migdiades a la tarda per a empleats i llits equipats. I a Espanya, la tradició de la migdiada –un descans de tarda– existeix des de temps immemorials i, com ha resultat, està justificada fisiològicament.
