L’addicció a les drogues és una malaltia. I, com qualsevol malaltia, té els seus propis símptomes externs que permeten reconèixer un drogodependent. Diuen que els terapeutes experimentats amb medicaments de vegades són capaços de "descobrir" a aquestes persones literalment entre la multitud, amb el cantó dels ulls. L’addicció a les drogues es forma gradualment i, si els éssers estimats noten a temps els signes d’addicció a les drogues i prenen mesures, pot salvar la vida i la salut d’una persona.
Instruccions
Pas 1
Un dels signes indirectes del consum de drogues són canvis bruscs i bruscs d’estat d’ànim o d’activitat física. Just ara, una persona estava letàrgica o molesta, i ara, sense cap motiu, ja va caure en eufòria.
Pas 2
El son canvia. Durant l'addicció a les drogues, la "alosa" es pot convertir en un "mussol" o viceversa, i els seus ritmes de vida poden canviar de manera espectacular.
Pas 3
Fluctuacions de la gana i canvis en els hàbits alimentaris. Una persona que solia ser "petita" es pot convertir en un golafre, i viceversa. La dieta també es pot interrompre: sense mostrar cap interès pel menjar durant tot el dia, l’addicte pot llançar-se literalment cap al menjar al vespre.
Pas 4
En un estat d’intoxicació narcòtica, les pupil·les es poden reduir molt o, per contra, extremadament dilatades (com sol passar quan s’espanten). Al mateix temps, els ulls brillen.
Pas 5
Els signes externs d’addicció a les drogues no solen aparèixer de forma immediata, és la quantitat de drogodependents experimentats. Com a regla general, es tracta de roba de màniga llarga que us permet amagar les marques de les injeccions; una mirada desvinculada i una mirada descuidada, un discurs desdibuixat i inhibit, moviments lents i incòmodes. En general, un addicte a les drogues sovint s’assembla a una persona intoxicada, però l’olor a l’alcohol és absent.
