Molts pares sovint es pregunten com castigar o elogiar un nen per un fet i obtenir el resultat desitjat sense conseqüències negatives. Al cap i a la fi, sovint passa quan l’elogi va seguit del naixement de trets de caràcter negatius, com l’autocomplaença, la permissivitat i l’arrogància. Passa el mateix amb el càstig.
Un nen atemorit i amargat, al qual no se li ha explicat quina és la seva ofensa, no podrà desenvolupar-se harmònicament en el futur. Sovint passa que al nen no se li expliquen les regles bàsiques de comportament, què és bo i dolent, com actuar en determinades situacions i que no inculca principis morals.
Segons psicòlegs i professors, utilitzant mètodes físics en la criança d’un nen, no s’aconseguirà el resultat desitjat pels pares. Hi ha una sèrie de regles que faciliten als pares evitar càstigs inadequats.
En cap cas l’infant ha de ser castigat amb la privació d’aliments. Tampoc cal forçar-lo a llegir i escriure.
Els pares han d’estar fermament convençuts de la culpa del nen.
Els adults són un patró de comportament que els fills hereten. Serà difícil demostrar al nen que és impossible dirigir-se impolitament als ancians, tot i que el mateix pare ho fa constantment.
No distingiu un nen davant d’un altre, no el poseu com a exemple. Si tots dos mereixen el càstig, en conseqüència haurien de rebre el mateix.
No insulteu mai un nen ni menystingueu la seva dignitat.
Si el pare o la mare va amenaçar amb un càstig per la falta i el nen no obstant això el va cometre, no us oblideu del càstig. Així, el bebè és conscient de la importància de les paraules i decisions de l’adult.
Sovint passa que les mateixes accions dels nens condueixen al càstig. I recordant les conseqüències, el nen pensarà si és correcte fer-ho. Per exemple, quan la meva mare va dir que no us gronxés a la cadira, ja que podeu caure, o que us poseu guants perquè no us congelin les mans.
Seguint la regla del càstig igual, també hauríeu de lloar els nens per igual. Això és cert en famílies amb més d’un fill. Algunes mares i pares no presten atenció específica als mèrits i èxits del seu fill, ja que creuen que poden espatllar-lo. L’elogi té un paper important en el desenvolupament de l’infant, en la seva actitud davant l’activitat, la pau i l’autoconsciència. De vegades, és important que els pares només lloin l’esforç quan el bebè realment ho va intentar, però no va aconseguir el que volia. Aquest serà un reforç positiu per aconseguir més en el futur.
