La ciència pedagògica moderna ha revelat que l’estil parental d’educació té un paper important en el desenvolupament de la personalitat d’un nen i té una gran influència en tota la seva vida posterior.
Hi ha cinc estils de criança:
1. Autoritari: aquest estil es caracteritza per la disciplina més estricta, tot ho decideixen els pares i el nen ha de fer el que es diu. Aquí no hi ha lloc per a la calor. Hi ha una comunicació pare-fill en detriment d’una comunicació fill-pare. S’espera molt d’un nen.
2. Permissiu: en aquest estil hi ha molta comunicació càlida entre pares i fills, una mica de disciplina. Hi ha una comunicació "fill-pare" en detriment de la comunicació "pare-fill". No s’espera massa d’un nen.
3. Cuidador: envoltar el nen amb una cura constant. La solució a tots els problemes que té. Seguiment constant de com es comporta. Ansietat perquè no li passi res
4. Autoritari: en aquest estil hi ha una disciplina mitjana juntament amb relacions càlides. Molta comunicació i esperances legítimes en el futur del nen. Fermesa i coherència i, per descomptat, equitat. Un ambient d’amor i de suport emocional. Es fomenta la independència i la responsabilitat personal en relació amb l'edat.
Penseu en l'estil autoritari de criança utilitzant l'exemple de la família alemanya Müller a principis del segle XX. El seu fill, Hans Müller, va néixer el 1917. Des de la infància va ser educat en la disciplina més estricta. Els pares pràcticament no van demostrar el seu amor pel seu fill, semblava que estaven alienats d'ell. I això malgrat que era l’únic i esperat fill. Li van fixar grans esperances. A la família, les ordres no s’havien de debatre i l’incompliment de la voluntat dels pares era severament castigat, i el càstig corporal es feia servir de manera raonable.
Naturalment, Hans va desenvolupar un reflex d’obediència constant, per tal d’evitar el càstig, es va convertir en falta d’iniciativa. Això va provocar que el nen comencés a mostrar tendència a la violència, que tenia molts conflictes a l’escola, una manifestació d’hostilitat. No estava segur de si mateix, la seva autoestima va caure.
El 1935, per insistència dels seus pares, es va unir al partit nacionalsocialista i a la Wehrmacht. Als 25 anys, va ser acceptat en una unitat especial de SS "Dead's Head", que custodia els camps de concentració. Totes les atrocitats de Hans Müller es poden llegir als arxius alemanys, que van caure en mans de l’exèrcit soviètic que va alliberar Auschwitz. Això va ser el que va portar al fet que en el passat moltes famílies a Alemanya creixessin els seus fills en un estil autoritari que requeria una estricta obediència. Van crear un "sòl fèrtil" perquè Hitler arribés al poder.
