La comunicació té un efecte beneficiós sobre una persona no només amb altres persones, sinó també amb els germans menors. I l’aparició d’una mascota a la vida d’un nen l’ajudarà a aprendre a cuidar-lo, a desenvolupar bondat i misericòrdia. Un nen d’aquest tipus esdevindrà ràpidament independent i entendrà què és la responsabilitat.
A mesura que creixen, els nens comencen a familiaritzar-se activament amb l’entorn, inclòs l’interès pels animals i les plantes. Gràcies a les noves impressions, el nen amplia els límits de la consciència, aprèn a interactuar amb objectes i subjectes que l’envolten.
Percepció d’animals per part de nens de diferents edats
Els nens, segons la seva edat i percepció, es comporten de manera diferent amb els animals. En els nadons, les mascotes susciten curiositat i interès, busquen un contacte tàctil, volen tocar, tocar, acariciar, examinar per tots els costats. Per als nens més grans, un animal és un amic i company amb qui parlen, expliquen secrets o inventen històries.
- Fins a 4 anys: a aquesta edat val la pena tenir un animal petit i fàcil de cuidar: un ocell, un rosegador, un conill decoratiu, peix. Als nens els atrauran les mascotes, voldran tocar-les, acariciar-les, jugar. Els pares han d’explicar que l’animal no és una joguina; s’ha de manipular amb cura i afectuosament.
- Fins a 6 anys: a aquesta edat, els nens es tornen més responsables i se’ls pot encarregar la cura de l’animal. Ja saben quins tipus d’animals de companyia existeixen, les normes elementals per cuidar-les: caminar, alimentar-se, higiene. Els pares poden transferir algunes responsabilitats simples al nen, però al principi és millor assegurar-se que el nen ho faci tot bé.
- Fins a 8 anys: ja són nens independents que saben què és la responsabilitat i poden tenir cura de la mascota ells mateixos. A aquesta edat, poden aparèixer a la família diversos animals de diferents espècies, però els gats i els gossos gaudeixen de la més gran simpatia.
La importància dels animals en la vida d’un nen
Les mascotes influeixen en diversos processos, inclosos:
Desenvolupament
Estudiant i jugant amb l’animal, el nen adquireix qualitats positives. En aquest moment, els pares han d’ensenyar al nen a manejar adequadament l’animal, explicar que és impossible mostrar agressivitat i crueltat cap als animals.
Socialització
La mascota es converteix en el primer amic i protector del nen. Això proporciona confiança i ajuda a acostumar-se ràpidament a l’equip, conèixer-se i comunicar-se amb els companys, fer amics.
Desenvolupament intel·lectual
Gràcies al contacte tàctil i mitjançant jocs, el nen desenvolupa la cognició sensorial i la percepció dels objectes circumdants. Establir relacions causa-efecte permet desenvolupar un pensament lògic.
Component ètic
Els esdeveniments relacionats amb les mascotes (aparença, malaltia, mort) permeten al nen experimentar diferents estats emocionals, tant positius com negatius. La percepció estètica desenvolupa la visió artística i la comprensió de la bellesa i la gràcia naturals.
Desenvolupament físic i emocional
Els animals permeten al nen experimentar tota la gamma de sentiments i emocions, i els jocs conjunts i les caminades formen reaccions físiques estables, per exemple, la coordinació dels moviments, la velocitat de reacció.
Propietats curatives
S’utilitzen diferents tipus d’animals per tractar les malalties fisiològiques i psicològiques dels nens. Són capaços d’ajudar a fer front a la depressió, millorar l’estat general de l’autisme, la paràlisi cerebral, les malalties de l’aparell locomotor, etc.
Però aquesta no és la llista completa. Les mascotes són excel·lents ajudants en l’educació laboral, ambiental i moral, la manifestació de la humanitat, la reducció del nivell de conflicte i hostilitat cap al món que els envolta, el desenvolupament de la percepció, el pensament creatiu i la imaginació. Les activitats i els jocs ajuden a introduir els nens en el treball i la disciplina.
Els animals són un vincle important en la criança d’un nen. No només ajuden al desenvolupament de sentiments positius: amor, cura, afecte, tendresa, sinó que també contribueixen al desenvolupament i al coneixement del món que ens envolta, fins i tot a través del joc. Un factor important és l’actitud dels pares cap als animals, perquè el nen copiarà el seu model de comportament en el futur.
