En el tractament d’un nen, poden sorgir situacions en què el fàrmac ha d’administrar-se per via intramuscular i la capacitat dels pares per fer-ho per si soles estalvia temps i esforç. De vegades, saber injectar-se correctament pot salvar una vida en el moment adequat.
Sempre podeu trobar una infermera professional o portar el vostre fill a l’hospital, però de vegades trigaria un dia sencer, sobretot si cal fer les injeccions 2-3 vegades al dia. Cal recordar que les injeccions no només s’introdueixen a les natges; en funció dels medicaments prescrits i del propòsit del tractament, hi ha infusions intravenoses, intramusculars i subcutànies. Els medicaments s’administren per via subcutània en casos en què no és necessari aconseguir un efecte immediat o l’acció del medicament es requereix durant molt de temps. La majoria de les vacunes es fan per via subcutània. Per a efectes instantanis, el medicament s’administra per via intravenosa. Aquest tipus d’injecció és tècnicament difícil i requereix el compliment de totes les normes, per la qual cosa, per instal·lar comptagotes i infusions intravenoses, solen recórrer als professionals de la salut.
La majoria de les injeccions es fan per via intramuscular, hi ha diversos llocs favorables per a això: la natja, la cuixa, l’espatlla, es dóna preferència a les natges. Per a la injecció correcta, heu de saber exactament on injectar i seguir la seqüència d’accions prescrita. Després d’haver adquirit el medicament prescrit amb la dosi adequada, cotó i alcohol mèdic, es presta especial atenció a l’elecció de les xeringues. Les xeringues d’un sol ús han de tenir la capacitat necessària; per als nens s’utilitzen les agulles més primes o les xeringues especials per a nens.
Com més fina sigui l’agulla, menys esforç es fa per a la injecció i més tolerable es tolera.
Abans de la injecció, renteu-vos bé les mans amb sabó o desinfectant; podeu netejar-lo amb alcohol. Quan es fa una injecció al múscul gluti, cada glutis es divideix convencionalment en 4 parts iguals. La injecció es realitza a la part superior dreta, amb repetides retencions, cal alternar les natges. Cal mantenir la calma, els moviments han de ser suaus i segurs, depèn de la facilitat amb què l’agulla entri al múscul. La preparació líquida a l'ampolla s'obre tallant el lloc d'obertura amb una llima especial per a les ungles. S'obre una xeringa d'un sol ús, connectada a una agulla i es pren el medicament. Els preparats secs (que es troben entre els antibiòtics) es dilueixen amb aigua per a injecció o lidocaïna, seguint les recomanacions del metge. La xeringa amb el medicament recollit es gira amb l’agulla cap amunt i s’hi toca lleugerament perquè pugin totes les bombolles d’aire. Mou una mica el pistó, forçant l'aire cap a l'exterior fins que aparegui una gota de medicament al forat. S’ha d’eliminar netejant l’agulla amb un hisop de cotó submergit en alcohol.
La natja destinada a la injecció es fa massatges amb moviments suaus o de palmades. Les mans no han de provocar tensió en els músculs que s’estan massant, sinó que s’han d’escalfar. El lloc d’injecció de l’agulla s’eixuga amb cotó mullat en alcohol. Amb la mà lliure, la pell al lloc de la injecció es recull en un plec, l’agulla s’insereix amb una mà amb una xeringa en un angle de 90 °, amb un moviment agut, fins a una profunditat de 3/4 de tota la longitud de l’agulla. Es col·loca el dit polze sobre l’èmbol, es fixa la xeringa a la mà amb els dits índex i mig i s’injecta el medicament. Després de la introducció completa, el lloc d’entrada de l’agulla es pressiona lleugerament amb cotó mullat en alcohol, es retira ràpidament l’agulla i es prem el forat restant, fent massatges durant uns quants segons.
Les xeringues no es poden tornar a utilitzar per a la injecció; abans d’eliminar-les, cal tancar l’agulla amb un tap.
Totes aquestes manipulacions no s’han de dur a terme davant d’un nen en edat conscient, encara més per demostrar-li la por, la por i la inseguretat. Si un nen està nerviós, plora i té por, no el renyin i no li faci vergonya; és millor intentar distreure’l, per exemple, encenent un dibuix animat. Tampoc val la pena enganyar el nen amb les paraules que no hi haurà dolor, sobretot si no sabeu si la injecció és dolorosa. En cap cas no hauríeu d’espantar amb les injeccions, és millor elogiar l’infant pel seu coratge i paciència.
