Les dones embarassades amb aire respirat esperen cada moviment del fetus. Al cap i a la fi, les pertorbacions són un excel·lent indicador de la seva salut. Tota mare pot sentir el moviment del nadó, però només una que coneix els antecedents d’aquest fenomen pot entendre per què passa això i quan esperar els primers xocs.
Qualsevol dona que pareix amb un somriure a la cara parla de les empentes del seu fill. Són moments alegres en què la futura mare sent la vida dins d’ella, es comunica amb el bebè i rep una resposta a les seves accions i fins i tot a les seves paraules: cap a la vuitena setmana d’embaràs, el fetus comença a formar un sistema nerviós. És ella la responsable del moviment de la persona petita. Les fibres nervioses i el teixit muscular es col·loquen al fetus. Les fibres provoquen moviment: transmeten impulsos als músculs i es contrauen: el bebè comença a moure’s molt aviat i, al principi, la mare la passa inadvertida. Al cap i a la fi, el fetus a la vuitena-novena setmana encara és massa petit, es mou al llarg de l'úter sense tocar les parets. Per tant, no donar motius a la mare per sentir el seu bebè. A les setze setmanes, el fetus comença a respondre als sons, a les 18: toca el cordó umbilical amb nanses, treballa amb els dits. Se sap que ja en aquest moment el nen és capaç de tapar-se la cara amb les mans en resposta a sons forts. Molt sovint, les mares embarassades senten la sensació de moviment dins de la vint-i-segona setmana d’embaràs. Es produeixen molt abans, però no sempre és possible comprendre immediatament que és el nadó qui empeny. El nen creix i es desenvolupa, de manera que comença a moure’s cada cop més, els seus moviments es tornen conscients. Després de la trentena setmana, les mares són especialment conscients dels seus sentiments: el moviment vigorós del bebè no és motiu de preocupació, només cal preparar-se per a un bebè lúdic i actiu. Però la letargia del fetus indica que el nen no es vol moure, i aquest hauria de ser el motiu per anar a un especialista.
