Entre els pares i els especialistes en educació, no hi ha cap opinió inequívoca sobre quan començar a ensenyar a llegir a un nen. No obstant això, hi ha proves fermes que els primers passos en aquesta direcció es poden fer fins i tot abans que els nens tinguin un any.
Instruccions
Pas 1
Si els pares tenen la intenció d’ensenyar a llegir al seu fill d’un any, en primer lloc, se’ls pot aconsellar que siguin pacients i restringits; ningú no pot donar una resposta exacta quan els seus esforços seran recompensats i el bebè podrà llegiu la primera carta, i potser fins i tot una línia. No obstant això, els experts són pràcticament unànimes: amb lliçons correctes i sistemàtiques, un nen serà capaç no només de dominar la lectura, sinó també d’estimar sincerament els llibres.
Pas 2
Les primeres lliçons es fan millor de manera lúdica. Per començar, heu de triar el llibre o la revista adequats amb una lletra gran, també podeu utilitzar edicions especials, en què aquesta o aquella lletra s’acompanya d’una imatge corresponent (K-cat, C-taula, etc.). Durant l'etapa inicial, val la pena cridar l'atenció del nen sobre la imatge, pronunciant-ne clarament el nom. A més d’aprendre a llegir, a l’edat d’un any comença a formar-se el vocabulari del nadó i molts nens també aprenen a parlar. Per tant, és probable que els pares puguin matar dos o fins i tot tres ocells amb una sola pedra; a més de l'amor pel llibre, enriqueix significativament el vocabulari del nen, que en el futur sorprendrà gratament a pare i mare, a més d'aconseguir la pronunciació correcta.
Pas 3
Si el nadó és capaç d’assenyalar amb el dit una paraula pronunciada pels seus pares (poma, gos, casa, etc.), val la pena seguir endavant. A més dels llibres ja fets, podeu fer cartes amb cartró gruixut o comprar un joc ja fet. Quan mostreu al nen aquesta o aquella carta, cal intentar consolidar nous coneixements i, a continuació, podeu anar a les síl·labes, sense oblidar el mètode de joc d’ensenyament.
Pas 4
Podeu començar amb les combinacions d’orelles més habituals i familiars per a un nen, per exemple: "mu" (com ho fa una vaca?), "Ma" (ma-ma), "sóc" (qui menjarà ara?). No val la pena cansar innecessàriament el nen durant una lliçó convidant-lo a conèixer diverses lletres alhora, i encara més síl·labes. Fins i tot si el bebè està inicialment interessat i visualment preparat per continuar el "joc", el resultat pot ser exactament el contrari. Exigint massa a un nen d’un any, hi ha el risc que no només perdi l’interès per aquest passatemps, sinó que també comenci a percebre negativament lletres, síl·labes i llibres combinats. Els límits que no val la pena anar més enllà només els poden determinar els mateixos pares; al cap i a la fi, només ells, coneixent el seu fill, són capaços de notar els primers signes de fatiga.
Pas 5
Els experts són gairebé unànimes: res no ensenya millor que un exemple personal. Si la família cultiva l’amor pels llibres i la lectura, és probable que el procés d’aprenentatge vagi sense problemes. Un nen que vegi la seva mare i el seu pare amb un llibre a les mans des de la primera infància tard o d’hora ho pensarà i voldrà esbrinar per què ho fa. I per als pares ben llegits, no serà difícil organitzar un espectacle real a partir de la visualització d’un llibre infantil, durant el qual l’infant no només memoritzarà gradualment totes les lletres una per una, sinó que també dominarà tot un ventall d’habilitats útils. Per exemple, utilitzant l’exemple dels contes de fades de Suteev, que solen estar molt ben il·lustrats i adequats per llegir junts amb nens d’un any, no només podeu ensenyar als nens a escoltar, sinó també seguir el desenvolupament de la trama. Els contes de fades esmentats també són ideals per treballar amb la lectura, ja que després de mirar-los podeu fer moltes preguntes al nen (la dificultat varia en funció de l’edat i el nivell d’entrenament del nen) per entendre el bé que té dominava el material. En el futur, això serà d’ajut inestimable: un nen ben preparat pot aprendre a llegir tranquil·lament tot sol.
