La posició del nen a la panxa d’una dona embarassada determina com tindrà lloc el part futur. Normalment, el bebè adopta una posició determinada a les 33-34 setmanes d’embaràs. Fins aquell moment, pot girar-se diverses vegades, estant a la culata, després a la presentació pèlvica, o fins i tot en general en posició transversal.
Instruccions
Pas 1
De vegades, fins i tot un obstetra-ginecòleg experimentat no pot determinar la posició del nen a l’abdomen. El mètode de determinació més precís és l’ecografia. Es realitza a les 35-36 setmanes de gestació. Si el cap del bebè es troba a la part inferior, parlen d’una presentació cefàlica. Aquesta és la postura més fisiològica d’un nadó durant el part. Els braços i les cames del bebè en aquesta posició estan pressionats contra el cos, l'esquena es dirigeix cap al costat de la mare i la part posterior del cap es dirigeix cap a l'entrada de la pelvis petita.
Pas 2
En la presentació de l'escut, les natges o les natges i els peus es troben en la direcció de la pelvis petita, mentre que el nen sembla estar assegut. De vegades, el bebè pot presentar-se al genoll quan els genolls doblegats es dirigeixen cap a l’entrada de la pelvis petita. I molt poques vegades, en menys de l’1 per cent dels casos, el nen adopta una posició transversal.
Pas 3
Normalment, la posició del nadó després de l’ecografia es determina per palpació, és a dir, el metge sent el ventre de la dona embarassada i troba el cap i les natges del bebè. Tot i això, només un metge experimentat pot determinar la posició real del nen. De vegades, fins i tot metges amb molts anys d’experiència confonen el cul i el cap de les molles. En aquests casos, es prescriu una ecografia immediatament abans del part per determinar el curs d’altres esdeveniments.
Pas 4
Algunes mares determinen la posició del nen per singlot. Molts creuen que on es senten les contraccions característiques de singlot, es troba el cap del nadó. Però aquestes sensacions són massa subjectives i només per elles no es pot jutjar la posició del nadó.
Pas 5
Sovint, els nadons a la fi de l’embaràs sobresurten d’una nansa o una cama per la qual la mare entén com es troba el bebè. Podeu determinar la posició del nen estirat d’esquena. Llavors es manifesten clarament dos tubercles: el cap i les natges. Però, al mateix temps, el cap és mòbil, amb una lleugera pressió, es desvia i torna al seu lloc original.
