De vegades sorgeix una situació en la qual estimar persones, fills i pares, no troben la comprensió mútua, s’ofenen i s’insulten. Per establir la comunicació, cal aprendre a entendre i escoltar, confiar i discutir problemes.
Instruccions
Pas 1
Heu d’entendre que no podeu ridiculitzar les opinions sobre la vida dels adults, encara que siguin oposades a la vostra. No expressis insatisfacció amb els comentaris ni tan sols moralitzant. Intenta prendre les crítiques amb calma.
Pas 2
Apreneu a escoltar i, sobretot, escolteu els adults. Per fer-ho, heu d’intentar situar-vos al seu lloc. Difícilment serà agradable si els fills a qui estimes, en els quals s’ha dedicat tant esforç, atenció i cura, de sobte comencen a ser insolents i intenten mostrar-se més intel·ligents, pragmàtics que els seus pares.
Pas 3
Intenteu arribar a un acord durant una situació de conflicte: no guardeu allò acumulat en vosaltres mateixos. Podeu parlar absolutament obertament, però sense pretensions i moralitzadors, amb el que no esteu d’acord. Demaneu als adults que us vegin com a personalitats madures i consolidades. Expliqueu que voleu prendre decisions i cometre errors, tot i que l’opinió dels pares també és valuosa.
Pas 4
Sigues pacient i demostra no amb paraules, sinó amb fets, independència i maduresa. Intenteu no cometre actes precipitats. A poc a poc, els adults s’asseguraran d’actuar en qualsevol situació de manera adequada i raonable, sense fer estupideses.
Pas 5
No us defenseu si els vostres pares no comparteixen les vostres eleccions. És millor intentar convèncer-los de la justícia amb l’ajut d’arguments. Construir associacions, confiant en les relacions amb ells.
Pas 6
Assegureu-vos d’escoltar els consells, perquè els adults són més savis que vosaltres i tenen molta experiència vital darrere. A més, definitivament no aconsellaran coses dolentes, perquè la seva felicitat, benestar, èxit és el que viuen.
Pas 7
Comportar-se èticament, amb respecte. Heu d’entendre que la descortesa i la intemperància els poden ofendre.
