Sembla que molts nens fan una bona feina preparant-se per a les lliçons. Els professors els lloen per la seva correcció i precisió, però no sempre s’adonen que això és el resultat de moltes hores de treball conjunt del nen amb els pares. De vegades, els deures aparellats es retarden fins al nivell mitjà i, mentrestant, els psicòlegs diuen que tots els graduats de primària poden fer els deures pel seu compte si se’ls ensenya a fer-ho.
Instruccions
Pas 1
Ajudeu el vostre fill a crear una rutina diària. Això l’ajudarà a adonar-se que les lliçons no són infinites i, observant el règim, tindrà temps per jugar, fer una passejada i veure el seu programa favorit.
Pas 2
Lloeu el vostre fill pel mínim assoliment. Fins i tot si el treball a la llibreta va resultar ser poc precís, però sabeu que el nen ho va intentar, marqueu-lo.
Pas 3
Feu saber al vostre fill que és la seva responsabilitat fer els deures. I la rapidesa i la eficiència de fer front a les lliçons depèn de la quantitat de temps lliure que tindrà.
Pas 4
No deixeu el vostre fill sol amb llibretes des del primer dia d’escola. La transició de treballar junts a fer els deures pel vostre compte ha de ser gradual. Al principi, heu d’estar present contínuament, però procureu no interferir en el curs de la feina. Amb el temps, comenceu a retirar-vos breument a l'habitació següent, augmentant cada dia la durada de la vostra absència. Tard o d’hora, el nen aprendrà a afrontar les lliçons sense la vostra participació.
Pas 5
No rebutgeu el vostre fill quan us demani ajuda. Si no entén el material ni la redacció d’una tasca, perdrà el temps i encara no farà res. Això no afegirà independència, però infondrà aversió als deures. Expliqueu al petit estudiant allò que no entén, empenyeu-lo cap al tren de pensament correcte i acabarà ràpidament el que va començar.
Pas 6
No obligueu el vostre fill a fer els deures en un esborrany. La reescriptura repetida de l’obra només us cansarà i, per això, augmentarà el nombre d’errors.
