Un animal a la mateixa casa amb un nen petit. Per a alguns, aquesta situació és bastant acceptable, mentre que d’altres la consideren inacceptable. Tots dos tenen raó, per molt paradoxal que sembli. La principal norma d’aquest barri és el compliment de determinades condicions de convivència, que ajudaran a evitar problemes.
Els gats, per regla general, causen serioses preocupacions a les embarassades. En la majoria dels casos, tenen accés a tots els racons de la casa. I són els gats els que serveixen de portadors de Toxoplasma. Aquesta malaltia pot amenaçar el fetus amb diverses deformitats. La taxa d’infecció és molt baixa, però cal anar amb compte. El primer que s’ha de fer és provar la presència de Toxoplasma, tant per a l’animal com per als seus propietaris. El segon és protegir la vostra mascota de la comunicació amb gats desconeguts. I en tercer lloc, la futura mare no ha de tenir cura del gat, sinó que ha de traslladar la cura de l’animal a algú de la llar.
Molt abans d’aquest moment feliç, els pares es preocupen per l’ansietat: el nadó pot desenvolupar una al·lèrgia a la llana, hi ha un risc d’infecció de l’animal amb paràsits, el gos pot mossegar el nadó i el gat es pot ratllar. Moltes històries de vida negatives i reportatges de televisió són temibles. Però la pràctica demostra que sovint l’animal pateix i no el nen. Els propietaris s’obliden d’ell durant un temps, completament immersos en els problemes del bebè. Si un animal viu a casa vostra, recordeu que som responsables dels que hem domesticat.
• Humitejar tota la casa diàriament. Per escurçar el temps d’aquesta lliçó, podeu desfer-vos de les catifes i els petits objectes de decoració durant un temps.
• Mantingueu la porta de l’habitació del bebè tancada per evitar l’entrada de l’animal.
• No deixeu el vostre fill sol amb una mascota, per molt segur i bonic que sembli.
• Col·loqueu els bols i el vàter del vostre animal en un lloc inaccessible per al nadó.
• Visiteu el veterinari regularment i vacuneu el vostre animal.
De 2 a 5 anys, el nadó aprèn a comunicar-se i interactuar amb el món exterior. La comunicació amb els animals li ensenyarà la bondat, la cura de qui és més feble i la misericòrdia. Aconsegueix una mascota sense pretensions, com ara un conill o un conillet d’índies. Els nens majors de 5 anys ja poden assumir la responsabilitat de cuidar l’animal. Passejar una mascota, alimentar-se: aquestes coses senzilles ensenyaran responsabilitat, indulgència i serviran com una mena d’entrenament en les habilitats de l’edat adulta.
Les famílies amb nens petits han de ser molt responsables a l’hora d’escollir una mascota. Aquells que vulguin aconseguir un gos haurien de triar entre races com ara Collie, Poodle, Labrador o Retriever. Els gossos de races petites, per exemple, el dachshund, el cocker spaniel o el pequecí, no difereixen en paciència i indulgència, són més viciosos i poden perjudicar el nadó. De les races de gats, els perses i els esfínxids, els Scottish Folds i els britànics es porten bé amb els nens. No es permet el barri d’un nen amb un gat siamès. Per als nens amb problemes de parla, un lloro que sap parlar és un gran amic. Les classes conjuntes de "llengua" en beneficiaran tots dos.
A Amèrica i Europa, la unió d’un nen i un animal s’ha considerat normal durant moltes dècades. L’enfocament correcte per triar una mascota, l’adhesió a regles senzilles de cura, una actitud atenta aportarà no només plaer, sinó també beneficis.
