El pensament conceptual o verbal-lògic és l’últim tipus de pensament. Tracta de conceptes concrets, no d’imatges i accions. El pensament conceptual desenvolupat és especialment important per als científics.
Com es forma i què és el pensament conceptual
El pensament conceptual utilitza conceptes i construccions lògiques. En el seu desenvolupament, el pensament humà passa per diverses etapes, i el conceptual és l'últim d'ells. Davant d’ell, una persona té un pensament visual-eficaç i visual-figuratiu. En l'evolució de la humanitat en general, el pensament conceptual també va ser l'últim a sorgir. El seu desenvolupament es veu afavorit per l’acumulació d’experiència visual-sensorial pràctica.
Abans del desenvolupament del pensament conceptual, el nen es caracteritza per l’egocentrisme, no pot mirar els esdeveniments a través dels ulls d’altres persones, prendre el seu lloc. A poc a poc, els conceptes clars entren amb fermesa en la consciència del nen i després el pensament comença a funcionar d’una altra manera. Aquests conceptes s’introdueixen principalment en el curs de l’escolarització. Tot el món del nen ja no està centrat al seu voltant, el pensament lògic es desenvolupa activament. Per tant, hi ha una transició de les imatges als conceptes indicats per la paraula.
El pensament conceptual desenvolupat no eclipsa el visual-eficaç i el visual-figuratiu. Contribueix a la seva millora i desenvolupament. La capacitat de pensar de manera lògica i abstracta no nega les habilitats pràctiques. A més, algunes professions se centren en formes de pensar més primerenques i pràctiques. Això s'aplica a les professions tècniques. I els escriptors, per exemple, són el pensament visual-figuratiu millor desenvolupat.
Hi ha persones que pràcticament no utilitzen el pensament conceptual, confiant en l’experiència quotidiana. No obstant això, per a l’àmbit científic s’ha de desenvolupar necessàriament. El nivell d’intel·ligència en depèn; en la psicologia quotidiana, el pensament conceptual sovint s’equipara a la ment.
Operacions de pensament conceptual
El pensament conceptual utilitza moltes operacions. Aquests són els principals. Anàlisi: desmembrament del general en parts i signes. La síntesi és la generalització de parts en un tot. La comparació és la juxtaposició d’objectes o fenòmens. Abstracció: ressalta les funcions importants i l’abstracció de les que no tenen importància. La capacitat d’abstracció apareix a l’edat escolar més gran.
La generalització és l’agrupació de conceptes en una categoria. La sistematització és l’assignació de categories a un sistema. Concretització: la transició del coneixement generalitzat a un cas concret. Judici: capacitat d’entendre la relació entre objectes i fenòmens. Inferència: es fa una conclusió basada en diversos judicis. A més, es forma la capacitat per deduir una relació causal, per tenir una idea dels objectius i mitjans.
