Què hauria de fer una dona, ser dona, mare, mestressa, mestressa … Però, hauria de fer alguna cosa?
- Sóc una dona.
- I què passa amb això? Heu de rentar, rentar, netejar, planxar, cuinar … Espereu-me de la feina, al final. Aquesta és la vostra responsabilitat directa. Deure de les dones!
- No, no m’entens. Sóc una dona.
- T’entenc perfectament. Voleu dir que, ja que sou una dona, heu de ser bella, dolça, encantadora i atractiva. I això requereix temps i diners per a salons, pedicures, manicures i tota mena de procediments … I la feina diària que suposadament no som visibles nosaltres, els homes, converteix una dona en cotxe, robot. Voleu una vida fàcil i bella sense obligacions: egoista! No discuteixo, vull veure la meva dona sempre preciosa. Però tant la casa com els nens haurien d’estar en ordre. Heu de ser capaç de fer-ho tot i estar al dia de tot. I suportar-ho tot. Ets una dona! No m'importa com ho facis. Cal aixecar-se abans que tothom, preparar l’esmorzar per a la família, endreçar-se els cabells i maquillar-se. I a la feina ha de tenir èxit. I després de la feina, no heu de demostrar que esteu cansats! Perquè necessiteu cuinar el sopar, fer els deures amb els nens, fer alguna cosa a casa, bé, i donar-me temps. Una dona no només és dona, és mare, dona, amant, amiga, amant. Aquest és el vostre destí, perquè des de l’antiguitat sou el guardià de la llar. Aquí i estalvieu! I he de guanyar diners perquè la nostra família existeixi. Aquest és el meu destí.
- Sóc una dona!
- I què? No, aquest argument no té sentit. Sembla que no ens entenem …
- Sóc una dona. Haig d’estimar! Només això ho he de fer, i res més. Si m’estimo a mi mateix, a tu, a la meva feina, a casa nostra, mouré muntanyes per aconseguir prosperitat, èxit i harmonia en tot. Però si no … Només l’amor inspira a la dona per a les gestes diàries, només l’amor! És tan important no perdre-la, no perdre-la, no malgastar-la en va. Ajudeu-me amb això! I entendràs què és una dona!
