Amb el pas del temps, les relacions sentimentals deixen de satisfer tant l’home com la dona. Tots dos pensen cada vegada més en la vida matrimonial, construint el seu propi foc, una llarga vida junts. Si creus que ha arribat el moment en què arriba el moment de decidir la qüestió del casament, proposa-ho al teu amor. Si no sabeu com demanar-li la mà i el cor a una noia d’una manera original, feu una oferta segons les tradicions d’un poble concret.
Instruccions
Pas 1
La confessió habitual. Un home convida una dona a una cita en un entorn íntim. A mitjan vespre, quan la noia es relaxa completament després d’uns elogis i deliciosos plats, l’home es posa sobre un genoll davant d’ella, lliura la caixa amb l’anell a la noia i li demana que es converteixi en la seva dona.
Pas 2
Tradició índia. Els amants acorden una vida junts sense preguntar-los als pares. La dona va al seu marit. En alguns casos, a més de la conspiració dels nuvis, hi havia la cerimònia de rescat de la núvia: el nuvi pagava als seus pares diners o béns.
Pas 3
Tradició careliana. Noies i nois es van reunir durant tres dies a les reunions. A cada noi se li va preguntar quina noia vol conèixer millor. La van portar fins a ell, durant tota la nit van parlar només entre ells. De vegades, la conversa es convertia en decisions sobre el matrimoni: al matí, la nena feia les coses i anava al seu marit. Aquests "matrimonis secrets" van ajudar a evitar les despeses de festes i celebracions fastuoses. En altres casos, només estaven d'acord sobre el moment del casament, després del qual la nena va deixar un anell o un xal com a dipòsit.
Pas 4
Tradició europea. Una parella jove mai, en cap cas, podria estar sola. Algú més hi devia haver estat: pares, parents, criats. Per tant, tothom que estava a prop va sentir el reconeixement del jove i la resposta de la nena. Si la noia estigués d’acord, ningú més no li podria proposar, en cas contrari se li negaria.
