Els nens petits necessiten una àmplia gamma d’emocions per al desenvolupament mental normal, influït per diversos factors externs, tant positius com negatius. I com que el món del nadó és, en primer lloc, pares, són responsables de totes les emocions que experimenta el nadó.
Malauradament, no tots els pares intenten millorar-se en la criança d’un fill. Com a resultat, el bebè adult, per al qual pràcticament no hi ha prohibicions, aconsegueix una llibertat d’acció completa i comença a subordinar els seus pares pels seus capricis.
El desig dels pares de situar-lo al centre de la família tindrà un efecte perjudicial per al desenvolupament mental del nen. Aquests nens creixen fins a ser egoistes que no entenen el món interior d’un altre.
Quins errors poden cometre els pares quan crien un futur membre de la societat?
- El primer error és el desig de cuidar i protegir el nen de tot. Aquestes mares i pares es precipiten cap al nen davant els primers sons del plor, sovint intenten alimentar-se molt, tement que estigui desnutrit. A la tardor i a l’hivern, s’envolten innecessàriament amb roba d’abric, assumeixen l’execució de moltes tasques que el nen ha estat capaç (i hauria de) fer durant molt de temps. En el futur, aquests pares decidiran qui serà i amb qui casar-se. Quin és el resultat? Creix un xiuxiueig feble, feble o, al contrari, una personalitat agressiva. Tant això com un altre: una bretxa educativa.
- El segon error és el disgust. El motiu d’aquesta actitud envers els seus propis fills pot ser la joventut i la immaduresa dels pares en qüestions d’educació, embaràs no desitjat, així com el naixement de nens amb diverses patologies. En aquests casos, el nadó se separa de tothom, es tanca a si mateix, se sent superflu a la família.
- El tercer error és l’educació espartana. La megaexigència dels pares i les nombroses prohibicions erigeixen un enorme mur entre els fills i els seus pares, que no sempre és possible superar.
- El quart problema és la incapacitat dels pares per perdonar bromes. El càstig que segueix la mala acció no resol completament el problema. Se suposa que el nen és perdonat, però a la primera oportunitat recorden i comencen a retreure’s. Cal recordar que cal tenir en compte l’edat del nen a l’hora d’escollir un càstig.
L'entorn en què els nens creixen hauria d'estar saturat emocionalment (amb moderació), excloure els irritants (borratxera, alcoholisme dels pares, escàndols constants) i basar-se en l'amistat, el respecte i l'amor.
