El tema de la comprensió mútua a la família és molt important, perquè els problemes a casa causen danys psicològics irreparables a tots els membres de la família. La qüestió de la criança de nens i la cerca d’un llenguatge comú és especialment aguda.
Acceptem que sovint ens trobem amb casos en què una mare enfadada crida al seu fill perquè li va caure alguna cosa, es va embrutar, etc. Com a resultat, el bebè plora, sense entendre per què li criden. Sí, es pot entendre a la mare: per regla general, tota la família recolza en ella, sempre té moltes coses a fer, es cansa i pràcticament no descansa, s’acumulen els nervis … Però, ¿de què és culpa el nen?
Per què haurien de patir els vostres nervis i els que us envolten a causa del vostre excés de treball? Al cap i a la fi, podeu trobar una manera d’explicar tranquil·lament al nen què va fer malament perquè això no torni a passar. I tu, si creus que s’esgoten les teves forces (demana un dia lliure a la teva família i recarrega-les), deixa que regni la pau i els somriures a la família.
1) Un trauma psicològic que interferirà tant en la infància com en el futur.
2) Complexitat i aïllament.
3) Dubte de si mateix.
4) El nen tindrà por de fer algun negoci i aprendre alguna cosa, perquè recordava que amb cada fracàs que rebia dels seus pares, en lloc de suport, ajuda i explicacions, només agressió i un crit.
5) Problemes de comunicació.
6) Si la mare i el pare donen un mal exemple per als nens, en conseqüència, els nens en el futur tindran problemes similars a la família a causa del mateix comportament i crits.
1) No crideu ni jureu: intenteu resoldre tots els problemes amb una explicació tranquil·la, exemples, històries i, de vegades, és millor tractar alguna cosa fins i tot amb humor, cuideu els vostres nervis i la vostra família.
2) Doneu un bon i digne exemple.
3) Recolzeu-vos mútuament en qualsevol situació (al cap i a la fi, això és molt important) i digueu almenys a vegades que us estimeu molt.
4) Si no teniu força en algun moment per suportar el comportament del nen, digueu-li que esteu cansat i que (fins i tot potser a contracor) el podeu renyar en plena calor.
Intenteu mantenir la pau a la família, tant en les relacions amb els fills com amb els éssers estimats. Si alguna cosa et molesta, aprèn a parlar i no a acumular-te en tu mateix. Posa’t sempre en la pell d’una altra persona abans de dir o fer alguna cosa. (Per exemple, com reaccionaries si tinguis el vestit tacat i el teu marit no et donés suport, però cridessis). Tothom hauria de descansar a casa i trobar la pau, no debades diuen "La meva casa és la meva fortalesa". I més humor, com ja sabeu, el riure allarga la vida.
