La fe deixa una empremta inesborrable en la vida d’un creient. La seva llum il·lumina absolutament tot: pensaments, intencions, fets, actitud envers les altres persones. Però per a algú que no creu en Déu, la vida adquireix trets completament diferents.
Cal entendre que per a un creient no és important la fe en Déu en si mateix, és a dir, el coneixement que Déu existeix, sinó les conseqüències que aquest coneixement té. Totes les grans religions afirmen que l’ànima humana és immortal, per tant, cal viure de manera que adquireixi l’experiència espiritual necessària, per rebre allò que és valuós, més enllà dels límits d’aquesta vida.
Però si una persona no creu en Déu i en la vida després de la mort, tot canvia. Sorgeixen valors completament diferents, determinats en gran part per l’ànima humana.
Per a què val la pena viure
Una persona hauria de ser feliç, és aquesta regla la que resulta decisiva a l’hora d’escollir un camí vital per a algú que no creu en Déu. Però el concepte mateix de felicitat és diferent per a tothom. Per a una és una família, per a una altra - una oportunitat per realitzar els seus talents, per a una tercera - una set d’autorealització, superar-se a si mateix, assolir els límits de les seves capacitats. Finalment, per a alguns, la vida es converteix en una carrera interminable de fama, prestigi i riquesa.
Hi ha una observació interessant: en una persona espiritual, el rostre es converteix en un rostre a la vellesa, en una persona sense esperit, en un rostre. Potser aquesta expressió no sona molt bé, però reflecteix l'essència amb molta precisió. Per ser una persona espiritual, no cal creure en Déu; n’hi ha prou amb escoltar la seva consciència i la seva ànima. Mai et diran res dolent. Al contrari, us ajudaran a trobar l’únic camí que us conduirà a la felicitat.
És molt important definir allò més íntim que fa que el cor bategui més ràpid, que atregui, captivi, doni alegria i audàcia. Així és com la gent troba el seu somni: l’un conquereix l’oceà i l’altre, l’espai. El tercer l’atrauen els descobriments científics, el quart l’art, etc. etc. Un camí correctament trobat aporta felicitat, permet a una persona, quan arriba el seu moment, sortir tranquil·lament d’aquest món, amb el coneixement que no va viure en va. Que va fer alguna cosa, va aconseguir alguna cosa. O, com a mínim, no es va rendir.
Això últim també és molt important. No es pot aconseguir res, però marxar amb el cap ben alt. Aquells que no es van rendir, que no es van sotmetre al destí i a les seves circumstàncies. Millor arriscar i perdre que no arriscar-se i marxar, lamentant que la vida s’hagi perdut.
Selecció de l'objectiu
A l’hora d’escollir un objectiu, no pensis en diners ni en prestigi. Busqueu allò que us proporciona una alegria real. Hi ha una regla: si una persona segueix el seu camí, ella li dóna tot el que necessita per a la vida. El més important, repetim, és la felicitat. I cap diner no el pot substituir.
El seu camí dóna no només felicitat i alegria, sinó també joventut. Una persona que faci el seu propi negoci es mantindrà vigorosa, optimista i interessada en la vida fins a una vellesa madura. I viceversa, sense fer el seu propi negoci, traint el seu somni, una persona perd l’interès per la vida. Potser ho té tot, però no li aportarà felicitat.
Tornant a la fe, recordem una vella expressió: Déu creu fins i tot en aquells que no creuen en Ell. Un ateu de mentalitat pura sentirà el suport invisible de Déu tota la vida, precisament perquè viu d'acord amb la seva consciència. Aquells que s’esforcin sincerament per aprendre alguna cosa, aconseguir alguna cosa i aconseguir alguna cosa també rebran suport. No s’esforcen pel bé dels diners o de la fama, sinó per assolir-los com a tals. Per superar, per arribar a noves fronteres. Totes aquestes són vertaderes aspiracions espirituals que permeten a una persona créixer i millorar.
Sempre convé recordar que el temps passa molt ràpid. Hi ha un bon principi: fes cada acció, cada acció com si fos l’últim que has fet a la vida. Això dóna a la vida una qualitat completament nova: es torna rica i intransigent. No hi ha demà, només hi ha avui, ara. I aquest "ara" s'ha de viure de manera impecable, de manera que no hi hagi res a lamentar.
