Avui s’està parlant molt de l’agressió dels adolescents, que és un problema seriós, sobretot per als pares. Però, contràriament a la idea errònia, aquest problema és totalment solucionable amb una actitud atenta i comprensiva per part dels adults.
És important entendre els motius del canvi de caràcter i d’agressivitat
El motiu de l’agressivitat pot ser una tempesta hormonal o pot ser un sistema de prohibicions i exigències excessives per part dels adults, conseqüència d’un ressentiment ocult. De vegades, l’agressivitat s’utilitza com a forma d’autoafirmació, que és especialment important per a un adolescent; és important que guanyi respecte i reconeixement per part dels seus companys.
Per tant, davant de manifestacions d’agressió, és important considerar aquesta situació no des d’una posició d’acusació, sinó entendre la veritable naturalesa d’aquest comportament. Al mateix temps, és important distingir la veritable agressivitat de la impulsivitat, la desconsideració de les accions inherents a l'adolescència. Per entendre-ho, així com els motius de l’agressivitat, només el diàleg constant i el contacte de confiança amb un adolescent poden ajudar.
No vagis massa lluny
L’error més important en intentar “arreglar” un adolescent agressiu és que els pares es basen en el càstig com a principal manera de solucionar el problema. Per descomptat, no s’ha de fomentar l’agressió, és important definir amb claredat la posició que aquest comportament és inacceptable i et fa preocupar. Però això s’ha de fer sense una severitat excessiva. Al cap i a la fi, només parlem d’una psique adolescent inestable, que es rebel·la contra els càstigs i les prohibicions.
Castigar un adolescent, sobretot sense entendre els motius, és injust des del seu punt de vista, només es corre el risc d’agreujar la situació.
Recordeu que el pitjor de la inestable autoestima d’un adolescent és convertir-se en “marginat”. En castigar un nen, i encara més constantment parlant d’ell d’una manera negativa, demostreu precisament rebuig, rebuig. Com a resultat, es perdrà completament el contacte i la confiança, cosa que només convertirà l’adolescent en la vostra contra, enfortint-lo en l’opinió que l’agressió i la força són les úniques maneres de resoldre el conflicte.
Tenim l'oportunitat de parlar
I viceversa, una atmosfera tranquil·la i de confiança, la capacitat dels pares per suavitzar racons nítids en conflictes inevitables amb els adolescents crearan en l’adolescent la sensació d’apreciar-lo i recolzar-lo amb totes les seves dificultats i problemes, cosa que significa que el terreny necessari és es crearà per resoldre el problema de l’agressió. Converteix-te en un exemple de comportament eficaç, dóna al nen l’oportunitat d’experimentar trobant solucions de compromís.
Si enteneu que és difícil per a un adolescent contenir-se, doneu-li l'oportunitat de llançar la seva agressió sense fer mal als altres, deixeu-lo parlar i pugui escoltar.
Ensenyeu al vostre adolescent a canalitzar el seu excés d’energia en canals constructius (per exemple, practicant esport). Introduïu-los a tècniques psicològiques per ajudar a alleujar l’estrès i trobar la tranquil·litat.
Recordeu que no hi ha problemes psicològics que l’amor i la confiança mútua no ajudin a afrontar. I l’adolescència … passa, mentre la confiança queda per a la vida!
