Educar els nens sobre l’actitud correcta davant la vida o la mort és una responsabilitat important dels pares. Cal reflexionar sobre com informar al nen que un ésser estimat ha desaparegut. La manera com el bebè percebrà la notícia que el pare és mort o la mare està morta depèn de la manera correcta de comunicar-li la mort. Una responsabilitat difícil recau sobre les espatlles de qui es compromet a informar el bebè sobre el trist esdeveniment.
Instruccions
Pas 1
Cal informar el nen immediatament de la mort d’un ésser estimat, per molt dolorós que pugui ser en aquest moment. Les notícies tardanes poden generar desconfiança, ràbia i ressentiment cap als éssers estimats.
Pas 2
Trieu un lloc tranquil i apart i assegureu-vos que tingueu prou temps per conversar.
Pas 3
La persona més propera al nadó, en qui confia i amb qui compartirà el dolor, hauria de parlar de la mort. Com més li doni suport, més fàcil serà adaptar-se a les noves condicions de vida (sense pare ni mare).
Pas 4
Toca el nadó durant la conversa. Agafa’l per la mà, abraça’l, asseu-lo als genolls. El contacte amb la pell el farà sentir protegit, suavitzarà el cop i ajudarà a recuperar-se del xoc.
Pas 5
Agafeu força i digueu les paraules "mort", "funeral", "mort". Especialment els nens petits, sentint que "el pare es va adormir per sempre", poden negar-se a dormir. Digues la veritat. Si el difunt estava malalt i el nen ho sabia, parleu-ne. Si hi ha un accident, informeu-lo des del moment en què va acabar amb ell. Reacciona a les seves paraules i sentiments, mira la seva reacció. Sigues el més empàtic possible en aquest moment. No l’aturis de mostrar les seves emocions. La sensació de dolor sense viure és la base de les malalties psicosomàtiques en el futur.
Pas 6
Potser el bebè començarà a fer preguntes sobre què passarà amb un ésser estimat després del funeral. Digueu-li que no pateix fred, que no necessita menjar, llum ni aire. Al cap i a la fi, el seu cos es va "trencar" i és impossible "arreglar-lo". Però, al mateix temps, heu d’explicar que la majoria de la gent es recupera, fa front a les seves ferides i viu una llarga vida.
Pas 7
Expliqueu-nos què passa amb l’ànima d’una persona, a partir de les idees religioses adoptades a la vostra família. Si teniu pèrdues, busqueu ajuda d’un sacerdot que us ajudarà a trobar les paraules adequades.
Pas 8
Dediqueu temps al vostre fill durant el dolorós període de preparació. Si es comporta tranquil·lament i no molesta ningú, això no vol dir que no necessiti atenció i entengui correctament el que està passant. Esbrineu en quin estat d’ànim es troba, seieu al seu costat i descobriu què li agradaria. No li retreu si vol jugar. Però refusa't de jugar amb ell, explicant que estàs molest.
Pas 9
Estalvieu la rutina diària del vostre bebè. I si no li importa, demaneu-li que proporcioni tota l’ajuda possible, per exemple, per preparar la taula. Fins i tot els adults en pena poden ser tranquil·litzats per activitats mundanes.
Pas 10
Es creu que un nen pot participar en l'acomiadament del difunt i entendre el significat del funeral a partir de 2, 5 anys. No cal obligar-lo a ser present a l'enterrament si no vol fer-ho, ni fer-li vergonya per això. Digueu-li què passarà: el pare serà posat en un fèretre, abatut en un forat i cobert de terra. En aquest lloc s’erigirà un monument a la primavera, els familiars poden visitar-lo i portar flors.
Pas 11
Deixeu que el nadó s’acomiadi del difunt i digueu-li com fer-ho. I no li retreu si no pot tocar el difunt.
Pas 12
Durant el funeral, sempre ha d’haver-hi una persona al costat del nen que estigui amb ell i pugui donar-li suport, reconfortar-lo. O pot ser que perdi l’interès pels esdeveniments, voldrà jugar, això és normal. En qualsevol cas, aquesta serà la persona que pot marxar amb el bebè i no esperar al final del ritual.
Pas 13
No dubteu a plorar davant dels nens i mostrar els vostres sentiments: esteu tristos i el trobareu a faltar molt. Però intenteu prescindir de les rabietes, perquè en cas contrari els nens es poden espantar.
Pas 14
Després, recordeu la persona morta. Parleu de coses divertides que li van passar a ell i al difunt, perquè el riure transforma la infelicitat en lleugera tristesa. Això us ajudarà a adonar-vos del que va passar de nou i a acceptar-ho. Perquè el nen no adquireixi un sentiment de por que algú de la seva família o ell mateix mori, no el tranquil·litzi amb mentides, però digui-li sincerament que tard o d’hora totes les persones moren. Però morireu molt vell i intentareu no deixar-lo en pau. No utilitzeu la imatge del difunt per formar el comportament desitjat en el nen, per exemple: "No ploreu, el pare us va ensenyar a ser home, però això no li agradaria ".
