Pensar és un procés mental de reflexió indirecta i generalitzada de la realitat objectiva per part de la psique. El pensament es diferencia de tots els altres processos cognitius en què el coneixement nou subjectivament o objectivament es converteix en el seu resultat.
L’aïllament del pensament com a procés mental separat és molt condicional: impregna tots els altres processos cognitius: percepció, atenció, memòria. Però si tots els altres processos s’associen a la reflexió sensorial d’objectes i fenòmens de la realitat, el pensament revela connexions entre ells, que no es donen en la percepció sensorial directa. El resultat de la percepció sensorial és una imatge correlacionada amb un objecte específic, el resultat del pensament és un concepte, un reflex generalitzat de tota una categoria d’objectes.
Hi ha diferents nivells de pensament. Nivell elemental: pensament pràctic, subdividit en visual-efectiu i visual-figuratiu. El pensament visual-eficaç es caracteritza per la solució de tasques mentals en el procés d’interacció amb objectes reals. Aquest és el primer tipus de pensament que es forma en un nen.
El pensament visual-figuratiu ja no està "lligat" a objectes reals, sinó que interactua amb les seves imatges, que s'emmagatzemen a la memòria operativa i a llarg termini.
Els dos tipus de pensament pràctic en el seu estat embrionari també es representen en animals superiors. El pensament teòric és un nivell superior inherent només als humans. Es subdivideix en figuratiu i conceptual.
El pensament figuratiu teòric, com el pensament visual-eficaç, funciona amb imatges emmagatzemades per la memòria. La principal diferència respecte al pensament visual-acció és que les imatges s’extreuen de la memòria a llarg termini i es transformen creativament. Aquest pensament té un paper important en les activitats d'artistes, escriptors i altres persones de l'art.
Si en el pensament figuratiu teòric encara hi ha una connexió amb les imatges de la percepció, aleshores en el pensament conceptual, si no es perd completament, es converteix en molt mediatitzat. El pensament teòric no opera amb imatges, sinó amb conceptes. Els conceptes en si també són el resultat del pensament: la memòria reté imatges de molts objectes similars, el pensament identifica les seves característiques comunes, sobre la base de les quals neix una designació generalitzada d’una classe d’objectes. La paraula és l’expressió d’un concepte, per tant, el pensament teòric és impossible sense la parla.
El concepte pot tenir un major grau de generalització. Per exemple, la paraula "gat" generalitza tots els gats que una persona ha vist o pot veure mai, però, tot i així, aquesta paraula ens permet imaginar un determinat gat que una persona va percebre una vegada i en algun lloc a través dels sentits. El concepte d '"animal" té un major grau de generalització: no hi ha "animal en general", és impossible veure'l, però això no impedeix que el pensament conceptual funcioni amb aquest concepte.
Així, el pensament conceptual teòric és un reflex de la realitat, abstracte d’imatges específiques, i és la forma més alta de pensar.
