En comunicar-nos amb els nostres fills, de vegades cometem errors, sense pensar que amb el temps s’acumulen i el nen pot allunyar-se de nosaltres. Com es pot evitar això?
Instruccions
Pas 1
Preneu-vos temps per al vostre fill, deixeu les coses de banda si ha vingut a compartir alguna cosa amb vosaltres. Escoltant el vostre fill, heu de girar-lo cap a ell, baixar un nivell amb ell o seure al seu costat. Si està molest per alguna cosa, llavors seieu-lo als genolls o agafeu-lo de la mà. El vostre fill hauria de sentir que us interessa la seva història.
Pas 2
Si el nadó parla d’estar trist o espantat, cal parar-hi atenció. De les teves paraules "això és un disbarat, continua jugant" la por o la tristesa no desapareixeran d'ell, es quedarà sol amb aquest sentiment, entendrà que li passa alguna cosa, començarà a avergonyir-se'n i "tancarà". Comparteix els seus sentiments, dient alguna cosa així: "Ara tens por o estàs trist; això és normal, també ho vaig sentir a la teva edat …".
Pas 3
Deixeu de conferenciar, assessorar, criticar, advertir i culpar. Molt sovint, això no funciona per als nens. Senten la vostra pressió, avorriment, culpa, falta de respecte per la independència. Aquesta posició de pare, pare "des de dalt" irrita el nen, no tindrà ganes de compartir res. I el més important és que el nen desenvoluparà una baixa autoestima.
Pas 4
Voleu que el vostre fill us escolti? Llavors explica’l sobre els teus sentiments i experiències. Parleu en primera persona, sobre vosaltres mateixos, no sobre el nen i el seu comportament. Per exemple: "No m'agrada si el dormitori està tan brut". Aquests missatges ens permeten expressar sentiments negatius d’una manera que no sigui ofensiva per al nen.
Pas 5
Cal acordar les normes, requisits, restriccions i prohibicions familiars entre els pares. Cal que el nen els expliqui, però no n’hi hauria d’haver massa. Eviteu un estil de criança autoritari, tingueu en compte els sentiments, interessos i necessitats del vostre fill, sense oblidar, per descomptat, els vostres.
