L’experiment és el principal mètode per obtenir coneixements en psicologia. Consisteix a crear una situació experimental per estudiar un determinat fenomen.
Instruccions
Pas 1
A diferència de l'observació, l'experimentador participa activament en la investigació. Crea certes condicions en què el fenomen en estudi es manifestarà de manera més viva. La manipulació de diversos factors al llarg de l’experiment té com a objectiu fer un seguiment dels canvis en curs en el comportament de l’objecte de recerca. Amb l'ajut d'un experiment, es pot afirmar la presència o l'absència de relacions causa-efecte.
Pas 2
Segons el mètode d’organització, es distingeixen experiments de laboratori i naturals. Per a un experiment de laboratori, totes les condicions es creen completament artificialment, normalment s’utilitzen equips especials. L’objecte de la investigació sovint són processos mentals, com ara sensacions, percepció. Un experiment de laboratori suposa un compliment estricte de totes les condicions, minimitzant la influència de les variables laterals.
Pas 3
El resultat d’un experiment de laboratori són dades científiques difícils. No obstant això, molts no reconeixen l'objectivitat de les dades obtingudes d'aquesta manera, parlant de la insuficiència de les condicions laborals per a la vida. Aquest moment fa que l'experiment de laboratori sigui cada vegada menys popular, igual que la laboriositat de la seva conducta.
Pas 4
L’experiment natural no requereix tantes restriccions, es duu a terme en el context de la vida real. Els subjectes no sempre són conscients del curs de l’experiment per excloure un comportament socialment desitjable. Els desavantatges són la complexitat del control i la possibilitat d’influències imprevisibles de variables externes.
Pas 5
Per la naturalesa de la influència sobre el tema, es distingeixen els experiments formatius i constatatius. En el segon cas, els subjectes desenvolupen algunes propietats durant l'experiment. A la primera, es diagnostica l’estat inicial de l’objecte.
Pas 6
Les variables d’un experiment poden ser dependents, independents i opcionals. L'experimentador pot canviar les variables independents, mentre que les dependents canvien després de les independents. Per exemple, la presència d’un desconegut durant un experiment comporta canvis en el comportament del subjecte.
Pas 7
Variables addicionals: estimulació del subjecte, inclosos els factors externs i interns. L'experimentador intenta mantenir aquestes variables al mínim, garantint la puresa de l'experiment. Es considera ideal un experiment en què només canvia la variable independent. El dependent està controlat i s’exclouen totes les influències addicionals.
