Els estats de consciència alterats són la base dels fonaments de les pràctiques psicològiques i teúrgiques. Amb la seva ajuda, sembla possible acostar-se inconscientment a l’autoposicionament, a aspectes de la percepció del món i del lloc que hi té. L’autosuperació i fins i tot l’autocuració poden ser el resultat. Aquestes pràctiques permeten no només endinsar-se en el seu propi microcosmos, sinó també comprendre incansablement facetes de la vida completament atípiques.
Instruccions
Pas 1
En la primera etapa, cal submergir-se fisiològicament en un estat de pau i tranquil·litat. Després hauríeu d’entrar en una fase més psicològica de silenci interior. Això vol dir que esteu apartat de tot allò que podria ocupar els vostres pensaments. La vanitat del món mortal deixa de prevaler sobre vosaltres. El millor és aïllar de la memòria una determinada imatge que comporta una sensació de relaxació serena sense núvols. Aquests poden ser records agradables, moments abstractes o emocions específiques associades, per exemple, a una melodia relaxant tranquil·la, un lleuger aroma discret i similars.
No intenteu suprimir els processos de pensament, ja que això provocarà una relaxació inversa de la reacció. La qüestió no és posar en pausa els pensaments, intentar analitzar-los, marcar-los amb signes "més" o "menys". Deixeu que us escampin sense problemes pel cap, convertint-se en un corrent de consciència que flueix. A causa de tot això, podreu fer la transició de la materialitat bruta a una visió molt més refinada del món com a tal.
Pas 2
La primera etapa de la segona fase consisteix a buscar en els racons de l’ànima (en un estat de silenci interior) allò més atractiu. No intenteu classificar-lo ni comprendre’l, sinó aïllar-lo del flux d’altres i menys significatius. Després d'assegurar-vos que és el més adequat, comenceu a embolicar-lo amb cura en capes de formes de pensament. Heu d’arribar al punt d’entendre exactament quina és aquesta sensació. Tan aviat com es formuli definitivament la forma de pensament, immediatament sentireu una ressonància interna global en forma d’harmonia incomprensible entre la sensació escollida i la seva interpretació.
Pas 3
A continuació, heu de decidir sobre la comprensió de la fe. Podeu començar pel contrari. Imagineu-vos una cosa completament poc fiable. Després intenta treure el contrari d’aquesta emoció. Cal considerar el mecanisme de la "creença" en el context d'un canvi en l'estat de consciència.
Pas 4
El quart pas consisteix en una combinació dels tres anteriors, que inclou aspectes específics de cadascun d’ells. Heu d’actuar d’una manera mesurada i suau, assaborint totes les parts de l’espai psi que heu recreat. En condicions d’enfocament absolut sobre l’objecte escollit, notareu que la vostra concentració es mou cap a un espai no idèntic. No presteu atenció als detalls, lliureu-vos completament al corrent de consciència. Si sorgeix alguna molèstia psicològica o una sensació de por, relaxeu-vos una mica en la concentració, distret per alguna cosa incidental o pertanyent al món físic. Això us permetrà ralentir lleugerament l’entrada a la consciència alterada, cosa que permetrà dominar gradualment els canvis que s’estan produint.
