Una dona que es prepara per ser mare ha de sotmetre's a una sèrie d'exàmens per evitar complicacions a temps amb desviacions existents. Durant l’embaràs augmenta la càrrega al cor, als ronyons i al fetge, de manera que aquests òrgans s’inclouen a la llista d’exàmens mèdics bàsics.
Instruccions
Pas 1
Realitza el registre i el seguiment del desenvolupament de l’embaràs per part d’un obstetra-ginecòleg. Aquest metge revisa els resultats de les proves rutinàries de la dona embarassada, mesura la pressió, palpa la inflamació, prescriu un examen ecogràfic de l'úter i el fetus. Immediatament després del registre, la futura mare és enviada per a un examen mèdic per diversos especialistes.
Pas 2
En les primeres etapes de l’embaràs, una terapeuta consulta una dona. Anteriorment, la futura mare se sotmetia a diversos estudis: una anàlisi de sang clínica i bioquímica, una prova d’orina general, electrocardiografia, una anàlisi de sang per detectar el VIH i l’hepatitis. El terapeuta recull una anamnesi de la vida de la dona embarassada, pregunta sobre la presència de mals hàbits, avalua els resultats de la investigació. A continuació, el metge examina el pacient, mesura la pressió, compta el nombre de contraccions cardíaques i moviments respiratoris, ausculta els òrgans respiratoris i l’aorta. Avaluant l'estat general de la dona embarassada, el terapeuta pronuncia un veredicte sobre possibles complicacions, que es registra a la targeta de la dona embarassada en punts d'una escala del 0 al 5.
Pas 3
Si se sospita o es detecta una patologia d’òrgans interns, el terapeuta designa consultes addicionals amb metges d’especialització estreta. Si una dona embarassada presenta anomalies a l’ECG, se la remet a un cardiòleg, si es detecta un augment de la glàndula tiroide o un augment dels nivells de glucosa en sang, a un endocrinòleg, si les extremitats inferiors són pastoses, a un nefròleg, si es detecta un antigen del virus de l’hepatitis B, C - a un especialista en malalties infeccioses, etc.
Pas 4
L’examen mèdic de dones embarassades inclou una consulta amb un oftalmòleg. L'optometrista avalua la visió de la dona, examina els vasos de la retina, l'últim fons i avalua el risc de complicacions en una escala de cinc punts. Si una dona embarassada té miopia o hipermetropia, sorgeix la pregunta sobre el part artificial, perquè durant el part natural, una dona augmenta la pressió als vasos del fons d’ull, cosa que pot provocar un despreniment de retina i, per tant, la pèrdua de visió.
Pas 5
Una mare jove ha de ser examinada per un dermatòleg. El metge examina la pell i les mucoses, en cas de violació de la seva integritat (erupció cutània, ulceració) o hiperèmia de determinades zones, el dermatòleg li prescriu un examen addicional i, a continuació, el tractament adequat. Si una dona embarassada té manifestacions d’al·lèrgia, el metge mantindrà una conversa explicativa sobre com identificar un al·lergogen que requereix exclusió de la dieta d’una dona embarassada.
Pas 6
Una dona que es prepara per ser mare ha de donar frotis i sang, que s’analitzen per detectar la presència d’una infecció venèria (tricomoniasi, sífilis, clamídia, etc.). Amb aquestes anàlisis, la dona embarassada s’envia a un venereòleg perquè la examine. Si els resultats són positius, el metge prescriu un tractament o recomana una interrupció artificial de l’embaràs, ja que alguns patògens tenen un efecte negatiu sobre el fetus, incompatible amb la seva vida.
Pas 7
Una dona embarassada necessita una revisió dental. Si es troben dents malalts, es tracten i es desinfecta la cavitat oral. Un focus d'inflamació no curat pot provocar complicacions de l'embaràs, perjudicar la salut del nadó i de la mare.
Pas 8
En determinats moments de l’embaràs o per indicacions d’emergència, una dona se sotmet a una ecografia de l’úter i del fetus. En aquest examen, el ginecòleg ecogràfic avalua el desenvolupament del fetus, l’estat de la placenta i el lloc de la seva fixació, així com diversos altres factors.
