Algunes persones probablement han escoltat les expressions: "És un cavaller real" o "No va actuar com un cavaller". En el primer cas, la frase sona d’acord, en el segon: condemnar. Fins i tot sense entendre el significat d’aquesta definició, es pot endevinar instintivament que no totes les persones s’anomenen cavaller, que s’ha de guanyar aquest títol. Però, què s'inclou encara en el concepte de "cavaller"?
Instruccions
Pas 1
D'on va sorgir el concepte de "cavaller", quin era el seu significat original? El terme "cavaller" en si és d'origen anglo-francès mixt. Està compost per la paraula francesa gentil, que significa "noble", i la paraula anglesa man, que es tradueix al rus sona com "man", "man". És a dir, traduïda literalment, aquesta paraula significa "home noble". Atès que aquest terme va sorgir a la baixa edat mitjana, quan l’origen encara era molt important, es va mantenir clarament la distinció entre termes com a classes “nobles” i “ignobles”, només un representant masculí d’un entorn aristocràtic es podia anomenar cavaller. No obstant això, al començament de l'era victoriana, el significat d'aquest terme es va expandir i es va fer més liberal. Entre els senyors, a més dels aristòcrates, també es classificaven aquells homes que tenien l’oportunitat de no treballar, sinó de viure d’interessos del capital o d’una herència heretada de parents propers.
Pas 2
Com va canviar el significat del terme "cavaller" més tard? Des de la segona meitat del segle XIX, el terme "cavaller" ha tornat a canviar significativament. Ara tenia un significat no només directe, sinó també figuratiu. L'adreça "cavaller" s'utilitzava ara en relació amb gairebé qualsevol home, si el seu comportament complia diversos criteris. Per exemple, havia de respectar estrictament les normes generalment acceptades de la decència, ser educat i galant (sobretot amb les dones), no permetre accions indignes, no abusar dels seus drets, avantatges, sempre complir la seva paraula. Va ser d’aquells temps que va aparèixer l’expressió: "Et dono la paraula d'un senyor!". Trencar una promesa, segellada amb aquesta paraula, suposava incórrer en deshonra i condemna general. Un cavaller mai no ofendrà el seu ésser estimat, no ofendrà una dona, sobretot un nen. Sempre vesteix de bon gust i fa bona olor.
Pas 3
Actualment, el terme "cavaller" s'utilitza, per regla general, en sentit figurat. Tot i que, per exemple, en anglès, aquest terme encara designa una persona prou rica, que té l’oportunitat de conduir la forma de vida, de participar en l’afició que li agrada, sense utilitzar-la com a ingressos principals (és a dir, aficionat, però sense convertir-se en professional).
