La consciència quotidiana pràctica és el nivell de consciència més primitiu. Inclou un conjunt d’idees, estereotips i actituds que es basen en l’experiència quotidiana de les persones i dominen la comunitat social a la qual pertanyen. Aquesta consciència es caracteritza per errors que contribueixen a preservar els prejudicis i dificulten el coneixement científic del món. Tanmateix, la fixació de connexions repetides entre persones i coses (saviesa popular), característiques de la consciència pública, permet treure conclusions correctes, cosa que demostra la pràctica de la vida quotidiana.
A nivell de consciència quotidiana, les persones d’una manera o altra són capaces d’adonar-se dels significats acceptats de la vida social, sense l’ús de mètodes i mitjans d’activitat cognitiva especialment organitzada. La consciència ordinària descriu els fenòmens de la vida a nivell d’observacions simples i idees quotidianes, que es presenten als representants de la societat com les "regles del joc" necessàries, així com en un grau o altre són assimilats i aplicats per ells.
Què és la consciència científica
A diferència de la consciència ordinària, la teoria científica es considera una forma superior, ja que descriu les connexions i patrons que existeixen entre fenòmens i objectes de manera demostrativa i amb la màxima precisió possible.
La consciència científica es diferencia de l’ordinari pel rigor de l’enfocament, així com per la dependència dels coneixements científics bàsics preliminars en què es basa. La consciència teòrica i quotidiana interactua entre si. El primer tipus en relació amb el segon és secundari, però també el canvia.
Cal tenir en compte que els estereotips i formes estables de consciència quotidiana en diversos casos no són capaços de ser la veritat última, ja que es limiten al nivell empíric. En aquest nivell, els intents de comprensió sovint donen lloc a il·lusions, il·lusions i falses expectatives, tant a nivell social com personal. Tot i això, la vida quotidiana és impossible sense la consciència ordinària.
La consciència científica teòrica, que, per la seva especificitat, no pot ser massiva, continua operant només a nivell pragmàtic i racional, cosa natural per a l’organització d’altes formes universals de cultura.
Quin valor té la consciència quotidiana?
No conclou prematurament que la consciència ordinària és defectuosa. Tanmateix, fins a cert punt reflecteix realment la consciència pública de les masses àmplies, que tenen un cert nivell de desenvolupament cultural (normalment molt baix).
D’altra banda, si un individu té una organització cultural elevada, la seva presència normalment no només no contribueix, sinó que fins i tot dificulta la seva participació factible en la producció de diversos valors materials al nivell primari. En general, al voltant del 70% de la societat sol estar més interessat en la utilitat, l’aplicació pràctica del coneixement a la vida real.
La consciència quotidiana d’una societat sana es distingeix per l’harmonia i la integritat, garantint la seva vitalitat. Per tant, tal, reflectint la realitat, la consciència és més propera a la realitat que altres tipus. A més, és a partir de la diversitat de l’experiència de la consciència quotidiana de la societat que la religió, la filosofia, la ideologia, les arts i les ciències apareixen com les formes més altes de consciència humana universal que conformen el contingut de la cultura.
