Moltes humanitats fan referència a la naturalesa i propietats de la consciència humana: psicologia, sociologia, lingüística. Però també hi ha una disciplina totalment dedicada a aquest tema.
Fenomenologia
A principis del segle XX, el filòsof francès Edmund Husserl va crear la fenomenologia, una disciplina destinada a estudiar la naturalesa i les propietats de la consciència. Fenomenologia significa "l'estudi dels fenòmens", és a dir, fenòmens donats a una persona en contemplació sensorial. La fenomenologia té com a objectiu una descripció no preparada de l’experiència de la consciència cognitiva que existeix al món dels fenòmens i l’aïllament dels seus trets essencials.
Negant-se a construir sistemes deductius i criticant el naturalisme i el psicologisme per dominar la consciència, la fenomenologia se centra a recórrer a l’experiència principal de la consciència cognitiva.
Així, la contemplació directa i la reducció fenomenològica, associades a l’alliberament de la consciència de l’actitud naturalista, esdevenen els mètodes bàsics de la fenomenologia.
La ciència fenomenològica ajuda a comprendre l’essència de les coses, no els fets. Per tant, al fenomenòleg no li interessa aquesta o aquella norma moral, li interessa per què és la norma.
Intencionalitat
Fent una reducció, la fenomenologia arriba a la propietat central de la consciència: la intencionalitat. La intencionalitat és una propietat del focus de consciència sobre un objecte. La consciència humana sempre es dirigeix cap a alguna cosa, és a dir, és intencionada.
L’anàlisi intencionada pressuposa la divulgació d’actualitats en què els objectes es construeixen com a unitats semàntiques. Husserl arriba a la conclusió que la pròpia existència d’un objecte depèn de la seva importància per a la consciència. Per tant, la fenomenologia es marca la tasca d’estudiar sistemàticament els tipus d’experiències intencionals, així com de reduir les seves estructures a intencions primàries.
Principis de fenomenologia
L’essència de l’actitud fenomenològica és que el “jo” arriba a l’últim punt de vista concebible per a l’experiència. Aquí el “jo” es converteix en un contemplador desinteressat de si mateix, de la seva part natural-mundana del transcendental “jo”. En altres paraules, la fenomenologia arriba al concepte de "consciència pura".
Per tant, les principals disposicions de la fenomenologia es poden formular de la següent manera:
- la consciència pura, lliure d’experiències psicofísiques, és una àrea transcendental en què es constitueix l’objectivitat del món;
- tot objecte existeix per a la consciència pura com a fenomen constituït per ella;
- totes les experiències de consciència pura tenen un component reflexiu;
- La consciència pura és transparent, clara i òbvia per a la pròpia reflexió.
