Un nadó en una família és una font inesgotable de felicitat, alegria i, per descomptat, ansietat i excitació. La mare i el pare acabats de fer estan observant cada alenada de les engrunes. El mínim incompliment de les normes pot provocar un autèntic pànic. Així, per exemple, la respiració sibilant d’un nadó pot desconcertar seriosament la mare del nadó.
Període d’adaptació
En els primers mesos de la seva existència, un nadó travessa un difícil període d’adaptació al món circumdant. La majoria dels processos vitals que es produeixen al cos no es desenvolupen de la mateixa manera que en adults madurs.
Els sistemes respiratori, gastrointestinal, els principis d’intercanvi de calor i altres funcions vitals del cos es troben en fase de desenvolupament i millora. Això està dissenyat per la naturalesa perquè un nen de forma natural, mitjançant un mode especial de treball del cos, pugui adaptar-se sense problemes al món exterior. Per tant, la majoria dels fenòmens que poden provocar ansietat dels pares no són patologies. Més aviat, és la norma per al correcte desenvolupament del nadó.
Causes de respiració sibilant en un nadó
L’aparició de respiracions sibilants en els nadons es pot produir a causa de diversos factors aliens. En primer lloc, els nounats són molt sensibles al clima de la casa, és a dir, a la qualitat de l’aire de l’espai circumdant. La pols que conté l'atmosfera és especialment perillosa per als nadons a causa del fet que els passos nasals d'aquestes molles encara són fisiològicament molt estrets. Per tant, les partícules de pols que s’estableixen sobre les superfícies s’acumulen al nas del nadó i formen escorces. Això fa que sigui molt difícil per al nadó respirar i sortir amb normalitat i comença a respirar sibilant. En aquest cas, desfer-se de la causa de la respiració sibilant no serà difícil. N’hi ha prou amb revisar les condicions de vida i les normes per tenir cura del nen.
Els principals errors que cometen els pares pel bé, segons els sembla, del nen, que poden conduir a l’aparició de sibilàncies, són: la manca regular de flux d’aire fresc per aire al viver, passejos insuficients pel carrer, temperatura elevada de l’aire a l’habitació on es troba el bebè. Això és especialment cert per als pares dels nadons que neixen a l’hivern.
Observa el comportament del nen. Si el seu estat general no planteja dubtes, el bebè menja amb normalitat, dorm bé, no és capritxós sense cap motiu aparent i no té temperatura, però se sent sibilàncies durant la respiració. Comenceu examinant el nas. I si s’hi troben escorces, és un senyal per als pares que les condicions per mantenir l’infant són incorrectes i requereixen ajustar-les. La temperatura correcta al viver s’ha de mantenir al voltant dels 20‒21 graus i el nivell d’humitat ha de ser com a mínim del 50%. Si no és possible adquirir un humidificador d’alta qualitat, estableixi una norma per fer una neteja humida regular de totes les superfícies i terres de l’habitació cada dia. Això ajudarà no només a evitar la respiració sibilant, sinó també a prevenir altres possibles malalties.
Si les escorces ja s’han format, heu d’ajudar el nadó a desfer-se’n netejant el nas. Per fer-ho, s’ha d’injectar un spray hidratant com Aquamaris una vegada a cada passatge nasal i eliminar amb cura la turunda de cotó acumulada.
No obstant això, si es produeixen altres símptomes alarmants, com febre, deteriorament general, plors continus o tos, és imprescindible consultar un metge. És l’especialista qui ha d’establir les veritables causes de la respiració sibilant en el lactant i prescriure el tractament adequat, si cal. En cas de deteriorament agut de l’estat del nadó, busqueu ajuda immediatament.
