Qui és el fill del vostre cosí o germana, qui és la nora i qui és la nora i qui és la nora? Els nostres avantpassats ho van entendre fàcilment. Avui, a la pregunta: quina diferència hi ha entre germanastres i germanastres, que és el sogre, la cunyada i el cunyat? No tothom respondrà immediatament.
Els assumptes d’anys passats
Probablement hi ha més paraules en llengua russa que denoten diferents graus de parentiu i propietat després de dues o més generacions que en cap altra. En qualsevol cas, de les pel·lícules de Hollywood només se senten cosins i cosins. Però al lèxic rus hi ha tanta varietat que és difícil de recordar. Per ser honest, a poc a poc vam començar a acostumar-nos a prescindir d’aquestes paraules. Van migrar a la categoria d'historicismes i arcaismes, i, tanmateix, aquestes paraules constituïen el vocabulari actiu diari dels nostres avantpassats.
Cal destacar que paraules com: germà, germana, germana, originàriament significaven cosí i germana, són els mateixos cosins i cosins occidentals. Tot i que a Europa el significat de les paraules cosí / cosí és més ampli que els cosins. Aquesta paraula s’utilitza per descriure tots els parents vius d’una generació al llarg de la línia lateral. En qualsevol cas, va ser així a l’edat mitjana. Si els parents tenen aproximadament la mateixa edat, un oncle i unes tietes podrien convertir-se en cosins.
A qui és la nora i a qui només la nora
Al "Diccionari explicatiu de la gran llengua russa viva" V. I. Dahl, la paraula "nora" significa "dona del fill, nora". L'autor afegeix, a més, que aquesta paraula també significa l'esposa d'un cunyat i l'esposa de dos germans l'un a l'altre. A jutjar per l’afegit, una nora pot ser anomenada nora per la dona de la nora d’un germà, així com per les pròpies nores, esposes de germans, entre elles., i, probablement, llavors la sogra també crida a la seva nora nora.
Al “Diccionari de la llengua russa de S. I. Ozhegov "editat per membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS N. Yu. Shvedova (23a edició), aquesta paraula es desxifra encara més definitivament: "la nora és una dona en relació amb el pare i la mare del seu marit, la nora".
Al mateix temps, al "Diccionari explicatiu d'Ushakov" hi ha escrit: "L'esposa d'un fill en relació amb el seu pare, sogre (però no amb la seva mare, sogra!). La mateixa opinió és compartida pel Petit Diccionari Acadèmic de l'editorial de l'Institut de la Llengua Russa de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
Etimologia
Hi ha una interpretació no científica de l'origen de la paraula "nora" del verb "suportar". Presumptament, havent entrat a casa dels pares del seu marit, una nora jove es veu obligada a suportar amb diligència totes les dificultats d’una nova vida, els retrets i les molèsties de la seva sogra. Això és, per descomptat, folklore.
Els diccionaris etimològics afirmen que la paraula nora es remunta a la mateixa tija que fill. Dahl ha afegit entre claudàtors després del títol de l'entrada del diccionari "Nora": "és a dir, fill". No obstant això, alguns, inclòs el Diccionari etimològic de M. Vasmer, assenyalen la connexió de la paraula amb l’arrel indoeuropea sneu̯ - teixir. D’aquí que el rus - "to scurry", que condueix al significat: "nora significa obligatòria". En el llenguatge habitual, la sogra anomena una bona gossa a una bona nora.
