Una de les dificultats més grans en la relació entre un fillastre o una fillastra i un nou pare és el problema que es manifesta en els intents del padrastre o madrastra de comportar-se com un pare biològic.
Instruccions
Pas 1
Com a regla general, els nens són molt difícils d’aguantar el divorci dels seus pares i, per tant, expressen les seves emocions amb capricis i mal comportament en relació amb el nou pare. A més, encara que la relació estigui més o menys establerta, pot empitjorar quan neix un nen a la família. L’ancià pensarà que és superflu i que ningú no el necessita.
Pas 2
L’error més comú que comet un padrastre o una madrastra és que intenten convertir-se en pare o mare del nen i comportar-se en conseqüència. Per descomptat, cal estimar el nen, però si hi ha un pare real, el bebè no voldrà tenir-ne un altre.
Pas 3
Cal establir relacions amb el nadó molt lentament i amb cura, sense sobrepassar aquests límits, és a dir, no actuar com un pare biològic. Això és important fins i tot si els pares reals defugen de les seves responsabilitats parentals. Si compliu aquesta regla, el bebè acabarà ampliant aquests límits i establint una relació més estreta amb el seu padrastre.
Pas 4
A més, no cal estalviar temps i esforç per conèixer millor el nen. No l’hauríeu de tractar com a enemic o aliat. És millor mirar-lo com un ésser estimat per al vostre cònjuge. Al cap d’un temps, respondrà amablement. El més important és no afanyar-se a les coses i esperar que el nen faci el primer pas.
Pas 5
Si cal castigar un nen, el pare real haurà de fer-ho. Sovint les mares i els pares se senten culpables davant el nen pel divorci i comencen a complaure’l amb tot. Tot i que el pare no presta atenció al nen massa entremaliat, el padrastre o la mare no necessiten castigar-lo. La millor opció seria parlar amb el seu cònjuge i esbrinar el motiu d’aquesta delicadesa en la criança d’un fill.
Pas 6
Un padrastre o una madrastra té dret a educar, però no a castigar, un nen i mereix el mateix respecte que el pare biològic.
Pas 7
El nou pare o la mare haurien d’entendre que la construcció de relacions a la família sol trigar entre 1 i 5 a 2 anys. Aquest és un procés bastant llarg, però a mesura que el nen creixi, segur que apreciarà una bona actitud, resistència i paciència cap a si mateix.